Not my monkeys
42 Km - Teatre Eòlia Produccions
Teatre
Una crítica sobre la dictadura de la felicitat que promou el fals benestar de la cultura occidental en clau de comèdia.
No és que vulguem ser feliços, és que estem obligats i, si no ho aconseguim, és culpa nostra. Sembla de bojos, però és el que passa en els nostres dies.
Una sàtira que es pregunta fins a quin punt la dictadura de la felicitat, l’autoajuda i el “si vols, pots” que promouen algunes filosofies de vida i d’empresa responen a una voluntat d’alienar-nos i responsabilitzar-nos de tot perquè així no ens qüestionem mai el sistema.
NOTA DE LA COMPANYIA:
La Trini és feliç de ser una sahi, el sobrenom afectuós que reben els treballadors d’esta empresa, i somriu molt, no deixa de somriure. No deixa de somriure quan els seus companys se sindicalitzen. No deixa de somriure quan arriba un acomiadament. Un altre somriure i gràcies, gràcies per a ensenyar-nos que mai és tard per a aprendre que un acomiadament pot ser enriquidor. Sobretot, quan no és el teu, és clar. Més somriures i una carta (ai!, la carta). Una carta que potser gelarà el somriure de la Trini i serà la llavor d’una revolució…
Una sàtira que es pregunta fins a quin punt la dictadura de la felicitat, l’autoajuda i el “si vols, pots” que promouen algunes filosofies de vida i d’empresa responen a una voluntat d’alienar-nos i responsabilitzar-nos de tot perquè així no ens qüestionem mai el sistema.
NOTA DE LA COMPANYIA:
La Trini és feliç de ser una sahi, el sobrenom afectuós que reben els treballadors d’esta empresa, i somriu molt, no deixa de somriure. No deixa de somriure quan els seus companys se sindicalitzen. No deixa de somriure quan arriba un acomiadament. Un altre somriure i gràcies, gràcies per a ensenyar-nos que mai és tard per a aprendre que un acomiadament pot ser enriquidor. Sobretot, quan no és el teu, és clar. Més somriures i una carta (ai!, la carta). Una carta que potser gelarà el somriure de la Trini i serà la llavor d’una revolució…