Plenamar

Plenamar és la història de dos illots units per un tómbol. Una ermita i un far. Una carretera, que connecta al continent, només transitable quan baixa la marea. Allí residixen les que van fugir, exiliades, i aquells que naufraguen. I, a punt d’acabar-se el segle XX, la cruïlla perpètua d’advertir que tot canvia. Uns personatges que es creuen en la boira. I un documental per a contar la història de l’última ermitana.

NOTA D’AUTORA:

Dos illots units per un tómbol. Una ermita i un far. Una carretera, que connecta al continent, només transitable quan baixa la marea. Un documental per a contar la història de l’última ermitana. I uns personatges que es creuen en la boira. La boira i l’aigua. El soroll de les ones. I el flysch.

Al lluny uns vaixells, estàtics, com una illa flotant, contenen l’amenaça futura, cada vegada més present. I en la proximitat: una col·lecció diminuta dins d’una editorial, un clavecí de la casa Pleyel, una granja de clòtxines, una càmera de Super-8, una ona de set metres, una flauta de tres forats.

Les illes acullen les que fugen, les que s’amaguen, les que han renunciat als seus noms. Escapistes sense poder escapar de si mateixes. Només volien silenci però el soroll no cessa. Tot es mou. Tot és marea.
1999: el segle s’acaba.

 Begoña Tena