El corral + Nostos

CICLE DE PECES BREUS

“NOSTOS” de Les Concejales. Teatre.

Comença en una parada absurda. Una parada d’autobús. Quatre desconeguts esperen, i mentre esperen parlen per omplir el buit. Les seues cares els resulten familiars, com si visqueren al mateix edifici, com si es veren cada dia a la televisió. Es reconeixen, però no saben per què. La seua memòria falla. Els seus records són vagues, confusos i inconnexos.

I mentre esperen, alguna cosa retrona a la llunyania. Estruendos que s’acosten, podrien ser trons o petards, són les festes patronals de… Però, i si és això?

Ningú sap exactament què és, però sembla perillós. I s’acosta. Pensen a fugir, però no saben cap a on. Pensen a actuar, però no saben com. Només esperen. I l’autobús no arriba.

“EL CORRAL” de Cia. La Ponentà. Teatre.

De menuda jugava en un corral que ja no era corral. Abans havia sigut una clínica mèdica, amb despatx i màquina de raigs X. També va ser el lloc on ma mare va celebrar una festa amb amics i on els meus tios van fumar el seu primer cigarret mentre veien un València-Barça.

Després va ser magatzem, com tants espais destinats a l’oblit. Fins que una capa marró ho va cobrir tot, deixant esquerdes per tot arreu i convertint aquella casa en un lloc inoblidable.

Ara la casa està en venda. Tindràs prou història per a habitar-la?