Los locos de València

Floriano, un jove filòsof que arriba de Saragossa per a escapar d’un encontre, es fa passar per boig per a ser internat a l’hospital d’alienats de València. Allí es troba amb Erífila, que ha sigut internada també després de ser trobada mig nua i cridant a la porta de l’hospital. Els dos es veuen obligats a fingir bogeria per a escapar dels seus respectius problemes. Este joc d’identitats fingides crearà una trama d’equívocs i despertarà la bogeria en altres personatges dins del mateix hospital en esta comèdia governada per l’erotisme, la passió i la follia. 

 
NOTA DEL DIRECTOR 
La trama de Los locos de Valencia comença amb una bella inversió social: solament entre els desfavorits, els pàries, aquells als quals el Pare Jofré va deslliurar de ser apedregats als carrers, als qui va protegir i va acariciar abans de fundar el seu hospital valencià, on ocorre la nostra obra. Solament entre ells s’està fora de perill. I dins d’eixe hospital, els personatges no paren d’enamorar-se perquè per a Lope enamorar-se és un començament nou. Esta és la proposta de Lope. Lucidesa, paradoxa, bogeria, enamorament i joc són una bona base per a construir nous naixements, altres mons possibles, més lliures dels pesos que ens aclaparen, de les coaccions diàries del viure.  

Jorge Picó