Waterloo

Waterloo és un viatge en el temps, i té el desig de donar veu als que ja no hi són. 

Obrim una caixa de cartó plena de fotos antigues i la infantesa ens ve a la memòria com una glopada. La instantània d’una família feliç. Les corregudes dels xiquets per l’hort i per la bassa, el descobriment de l’amor i les primeres carabasses. El tio Paco encara tenia cabells i el tio Voro acabava de fer-se el tercer barrejat del dia. Que guapa que estava la cosina Lolín, i que satisfet que semblava Carles amb la mà a la butxaca. De segur que no hi havia a Alzira dos amants com Salgado i Amparito. Ai, com n’eren, de joves, els pares.

Tants i tants records de felicitat, tot això està dins d’aquesta foto. Però qui ens contarà els secrets i les misèries que, com bé deia Tolstoi, fan que cada família siga infeliç a la seua manera?