“Si ens hagueren dit el 1995 que això sobreviuria tant de temps, que ens passarien tantes coses, ens hauria semblat una broma”, explica Cardeña sobre uns inicis marcats per l'humor. I és que tot va començar com un joc per la semblança entre Garés i Cardeña, va créixer a cop de riallades al metro de Londres, on van viatjar per muntar amb l'especialista en Shakespeare Michael McCallion el seu primer espectacle. I s'ha anat consolidant en una trajectòria creativa i empresarial cohesionada dins del sector de les arts escèniques.
"Hem hagut de trampejar crisis econòmiques com la del 2008. Hem bregat amb governs autonòmics entestats a fer desaparèixer la cultura i amb el desinterès en les indústries culturals des de certs governs centrals. Després va venir la pandèmia, la Dana… la veritat és que la cultura és un sector de risc", comenta amb certa ironia Garés. Un humor al qual també han recorregut per remarcar l'absència dels màxims representants de les administracions públiques autonòmiques ia l'hora de fer un reconeixement a algunes de les entitats que sí que han treballat per impulsar l'escena valenciana en aquest temps convuls.
Durant la gala teatralitzada celebrada a Sala Russafa, a més de fer un recorregut per extractes d'algunes de les seues obres, com La puta enamorada, L'idiota a Versalles, Somia Casanova, Contratemps, Shakespeare a Berlín, o Moby Dick (el mal amor), han lliurat cinc reconeixements.
El Premi Sector ha estat per a AVETID (Associació d'Empreses Valencianes d'Arts Escèniques), per la seua lluita constant per reivindicar la col·laboració publicoprivada i les inversions des de les Administracions cap a l'escena autonòmica. El 'Premi Resistència' ha recaigut al Circuit Cultural Valencià, una eina que durant anys ha permès la descentralització de la cultura i la consolidació de les companyies. El 'Premi Comunicació' ha estat per al programa Hoy por Hoy València (abans Locos por València), de Ràdio València Cadena Ser, per guardar sempre un espai per a la cultura local. El Premi Vida Escènica ha estat per a Toni Pastor, productor, gestor cultural i docent, figura indispensable del teatre valencià. María García ha rebut el Premi Mereixcut per la seua tasca en la difusió de les activitats de la companyia. I el ‘Premi Futur’ ha estat, ex aquo, per a Contrahecho Producciones i Teatre de L’Abast, que representen un necessari relleu generacional.
Com cantaven els Beatles, 'With a little help from my friends'
En la celebració del seu 30è aniversari, Arden ha comptat amb l'ajuda de 17 dels 85 intèrprets que han format part dels seus elencs, com Amparo Vayá, Rafa Alarcón, Jerónimo Cornelles, Maria Poquet o Toni Aparisi, entre molts altres. I d'alguns dels gairebé 60 professionals d'altres àrees, com la tècnica, l'administració, l'escenografia, la il·luminació… és el cas de la productora executiva i ajudant de direcció Cristina Pitach o de la regidora Olga Utiel.
A més, han rebut salutacions especials de formacions veteranes com Albena, Saga, L’Horta Teatre, Micalet o L’Om Imprebís. I de professionals que han format part de la seua trajectòria, com ara el productor Salvador Collado, el vestidor Pascual Peris, l'actriu María José Goyanes o el gestor cultural Abel Guarinos, entre d'altres.
La gala ha comptat amb música en directe i projeccions audiovisuals, incloent-hi un record als que ja no hi són. L'acte ha continuat al vestíbul de Sala Russafa amb un còctel on Arden ha bufat les espelmes amb companys de l'escena i convidats especials, com el regidor d'Acció Cultural de l'Ajuntament de València, José Luis Moreno; la poeta i filòsofa Ana Noguera o la regidora de PSPV-PSOE Maite Ibáñez.
Precisament, disposar d'un espai com el centre escènic allotjat al barri de Russafa ha estat un impuls per a la companyia. El soci encarregat de la programació, David Campillos, reconeix que els esforços econòmics que requereix aquesta activitat són enormes. "Però també et permet desenvolupar millor els teus propis projectes, amb un lloc per assajar, per implantar i testar les obres… A més a més que et permet el luxe de portar a la teua ciutat els espectacles de companyies nacionals i valencianes que admires. Compartir amb el públic el que t'agrada i col·laborar, d'alguna manera, un apunt, abans ha de fer un cert dinamisme".
Teatre de mirada esmolada
Juan Carlos Garés reconeix que a Arden "som conscients de la sort que tenim per seguir fent teatre trenta anys després. I que tot això ha estat possible gràcies al talent dels que ens han acompanyat pel camí", assenyala sobre els professionals que han aportat la seua creativitat i professionalitat a espectacles que han rebut més de 40 premis i gairebé 60 reconeixements en Certamens Escènic, el Premi de la Crítica de Barcelona, els Premis Butaca dels Espectadors de Barcelona o els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana i els Premis Max Aub, entre d'altres.
El seu és un teatre de mirada esmolada. Des de la comèdia, el thriller, la farsa o el drama, els espectacles d'Arden analitzen el present. Conviden el públic a reflexionar sobre aspectes com ara la relació de l'art i el poder, els perills del feixisme o l'actualitat sociopolítica. Moltes vegades, parteixen d'una ambientació històrica, més propera o llunyana en el temps. I sempre suggereixen paral·lelismes amb situacions del present, amb comportaments humans, partint de la base que el teatre és un mirall en què el públic pot vore un reflex de si mateix i del món.
"Volem fer teatre compromès, que faça alguna cosa més que divertir o emocionar. Ens encantaria que les nostres obres, d'alguna manera, contribuisquen a cultivar un pensament crític", explica Chema Cardeña, director artístic de la formació. Un dels secrets de la seua evolució creativa ha estat el desenvolupament de projectes a llarg termini en blocs temàtics, com les trilogies de la Memòria, la de Teatre Clàssic Europeu, l'Hel·lènica o la del Mal, juntament amb els Contes Polítics, les Recreacions Històriques, els projectes de Recerca Escènica o el Teatre d'Avui. Tot això juntament amb peces per a públic familiar. I complementat per una tasca formativa al llarg de les dècades que ha derivat a la constitució de l'Acadèmia Escènica de València, encarregada dels cursos per a amateurs i professionals impartits a Sala Russafa.
En plena maduresa creativa, Arden entra a la trentena sense cap depressió per deixar enrere els vint-i-tants, disposats a augmentar les espelmes al pastís d'aniversari sempre que la conjuntura ho permeta i immensament agraïts als qui celebren amb ells que l'escena valenciana, malgrat tot, continue alçant el teló.
