Aquesta Comissió reconeix la seua responsabilitat com l'única associació dedicada exclusivament a l'art de la marioneta. Per aquest motiu volen garantir la catalogació i preservació de totes les formes de titelles que constitueixen el nostre patrimoni cultural mitjantçant una certificació.
Aquest certificat reconeix el treball d'aquelles persones que o bé han dedicat les seues vides a la protecció divulgació i investigació del patrimoni de les formes titellaires o a aquells joves que estan treballant activament protegint, difonent o desenvolupant-lo i que mostren una ferma promesa de continuisme en la investigació i l'expansió del patrimoni.
Són 37 els agraciats, distribuïts per diferents països, sent 6 d'ells espanyols: Betlem de Tirisiti; Pilar Álvarez, Xulio Balado, Comba Campoi, German Ermida, Anxo García i Xaime Iglesias – de Morreu o Demo – Barriga Verde; Anna Valls – MAE; Francisco J. Cornejo; Pepe Bable – La Tía Norica; i Toni Rumbau.
El jurat dels Certificats de Reconeixement en el Patrimoni Titellaire està format per Lucile Bodson (França), Kathy Foley (EUA), Idoya Otegui (Espanya), Dadi Pudumjee (Índia) i Nancy Staub (EUA), sent Idoya Otegui la presidenta de la Comissió i del Jurat.
La cerimònia de lliurament dels certificats tindrà lloc durant el 24º Congrés d’UNIMA de 2025 (26-30 de maig) en Chuncheon, Corea del Sud.
Betlem de Tirisiti, una representació singular que torna aquest Nadal
El Betlem de Tirisiti transita entre la tradició i la modernitat amb tanta naturalitat i solvència que resulta sorprenent, i tal volta cadascun dels espectadors que assisteix a la representació s’emporta una porció menuda de la seua història; de la de l’espectacle i de la d’ells mateixos. Els més grans l’enyorança d’un temps difícil i fred carregat de melangia i costums. Els adults, el camí que feien i el que ensenyaran a fer als seus fills, i els més menuts, vinguen d’on vinguen, el descobriment d’un petit món màgic situat en un xicotet escenari, on passa quasi tot.
El valor històric i antropològic del Betlem de Tirisiti d’Alcoi, és inqüestionable i pot ser un dels esdeveniments d’aquest format més singulars i antics de l’Estat Espanyol encara vius. Ens trobem amb un dels pocs casos de supervivència d’elements singulars del bagatge cultural col·lectiu. En el cas del Betlem de Tirisiti, podem parlar d’un trasplantament vigorós des d’una altra època que ens apropa a la societat alcoiana d’abans i, amb ella, a tots els valencians que ens han precedit.
