La loteria, els torrons, les compres desenfrenades i les llums de Vigo que s'albiren des de València. Per eixos signes i per l'estrena anual de Sala Russafa i Arden, pot afirmar-se sense por que entrem en període nadalenc. Des de fa 14 anys, el teatre de Rusafa celebra les festes amb el públic, amb espectacles escrits i dirigits per Chema Cardeña. Comèdies àcides i delirants, on l'humor negre i la crítica social servixen per a donar una ullada a la realitat, a la història i al present.
Esta temporada presenten 'La gran cena', amb una funció extraordinària a preu de llançament el 17 de desembre i estrena oficial el 18 de desembre. Un espectacle que romandrà en cartell fins al 25 de gener i que trasllada al públic a 1943 per a convidar-li a l'àgape amb el qual volen acomiadar l'any tres dels líders del feixisme internacional més destacats del moment. El Comandantísimo Fango i la seua senyora María Concha són els amfitrions en el Palacio del Páramo de Mandrilia, la capital de Vandalia. Acudixen a la seua crida el Canceller de Teutonia, Gandolfo Hider i la seua amant Helga Bron. També el Mariscal d'Etruria, Bruno Montalvini i la seua esposa, Bianca Pettani.
Els sis, amb els seus nacionalismes propis ben interioritzats, coneixeran de primera mà el costum patri d'acomiadar l'any prenent el raïm al compàs de les campanades de mitjanit. Però abans ja hauran volat els ganivets mentres desfilen els plats d'un menú amb molt poc consens entre els comensals perquè, què pensarà el vegetarià Hider de la sopa de criadillas?
Servix la taula el contristat majordom Gervasio, mentres pensa en la seua esposa, obligada a treballar en un convent per les seues idees polítiques. I amenitza la vetlada un músic que aspira a pulmó tendit les aromes de menges amb els quals només podria somiar quan pica pedra en el camp de treball Albanera.
Comèdies amb segell propi
La nova coproducció d'Arden i Sala Russafa seguix el deixant d'èxits com la saga dels Contes Polítics – en la qual s'emmarquen Alicia en Wonderland, Regresp a NuncaJamás o Buscando al Mago d'Oz, entre altres -, Mi querida tonta España o El dia de Sant Judes. En opinió de Cardeña, el seu autor i director, encara que cada espectacle té les seues característiques específiques i hi ha una evolució des de les primeres a les últimes propostes, en estos 14 anys de programació nadalenca es pot observar “un caràcter propi, un segell que la gent reconeix i que busca en estes dates”.
Des del teatre assenyalen com s'ha convertit per a molts en una tradició acudir en estes dates a Sala Russafa. Al costat del seu públic habitual, es retroben amb espectadors i espectadores que venen cada temporada, moltes vegades en família. “El nadal són una època festiva, la gent vol passar-ho bé i riure's fins d'allò més seriós quan arriba el moment de fer balanç de l'any”, explica Cardeña, convençut que la comèdia pot ser una ferramenta valuosíssima per a fer crítica social.
“En 'La gran cena', estem fent una paròdia del feixisme clàssic, però també del contemporani. Els personatges estan inspirats en figures històriques que tothom reconeixerà. I, al mateix temps, detectaran missatges, actituds que comencen a proliferar ja sense cap pudor. S'estan normalitzant coses que haurien de fer saltar les alertes perquè tots sabem com va acabar l'auge d'esta mena d'ideologies en el segle XX”, comenta el dramaturg i director.
Inspirats per grans genis de la comèdia, com Chaplin amb El gran dictador o Ernest Lubitsch amb Ser o no Ser, Cremen i Sala Russafa creuen que, rient a mandíbula batent, el públic obri també la ment. “Plantegem una distopia del passat, si això és possible. Una hipòtesi sobre com podria haver sigut eixe final d'any del 43. Però eixe sopar de celebració, segurament, no es diferencia massa del que ocorre hui dia, entre bastidors, en unes certes trobades internacionals d'alt nivell”, apunta amb humor Cardeña, convençut que la política actual oferix esperpents molt més increïbles que la trama d'esta comèdia.
Torna la música en viu
La inclusió del pianista i cantant Gilberto Aubán en el repartiment d'enguany permet la volta de la música en viu a la comèdia nadalenca de Sala Russafa i Cremen. Tant el seu, com la resta dels personatges d'esta farsa, es llancen a interpretar versions de cançons populars del moment, els anys 40, al costat d'alguns èxits contemporanis. Des de Cheek to Cheek al Reliquiari, passant per Shania Twain o Fa la gara-gara, els números musicals es van entrellaçant amb la trama, aportant dobles sentits i remarcant la comicitat d'una vetlada on el contrast cultural, la competició patriota i la paròdia creix al ritme que augmenta l'ebrietat dels comensals del banquet, interpretats per Darío Torrent, Raquel Ortells, Jaime Vicedo, Rosa López, Vicent Pastor i Iolanda Muñoz. Completa l'elenc el propi Cardeña, encarnant al majordom que servix la taula mentres es dirigix al públic, comentant les situacions desternillantes que contrasten amb les projeccions audiovisuals, amb imatges històriques que ancoren a la realitat els desvaris dels personatges.
Perquè 'La gran cena' convida a la reflexió des de la comèdia i el to festiu, però sense oblidar el paper d'estímul a l'esperit crític amb el qual Sala Russafa i Arden conceben les arts escèniques, usant el sarcasme i humor negre per a despertar la riallada fins i tot enfront del costat més fosc de l'ésser humà.
Com cada any, s'han previst representacions el dia de Nadal i de Reis, així com una funció especial en Nit de cap d'any, amb campanades, cotilló i cameos especials. Una oportunitat per a alleugerir la digestió del telenotícies i de les fartades a base de riures.