'La Tarara' , un thriller sacsejat per la tremolor de la poesia, al Principal

'La Tarara' és un text amb vocació de 'thriller' sacsejat per la tremolor de la poesia. El lloc de la història s'ha canviat: si al text original l'acció succeïa al centre històric d'Alacant, ara l'acció s'ha traslladat al barri de Sanfran de Bilbao, on creix Rosa, una nena violinista que creu veure Litz i altres compositors desapareguts que l'ajuden a tocar el violí. La Tarara, una dona prostituta que treballa a la nit, l'ajuda i acompanya en la lluita contra els seus fantasmes.

Al llarg de l'obra, la Rosa xiqueta i la Rosa adulta coexisteixen en un anar i vindre de records que volen per sobre de l'escenari sobre un secret: un incendi, cendres i oblit, que s'estenen com un mantell protector fins que unes cartes d'amor trobades en un calaix rescaten la memòria d'una nena tan plena de música i de bellesa que no té lloc per a l'espant.

'La Tarara' exposa molts problemes greus no només dels anys setanta, sinó que encara existeixen actualment, com els abusos, el respecte i la llibertat d'escollir cadascú el que vol ser. També apareixen temes com el masclisme, el maltractament... i moltes qüestions que encara no hem superat.

Tot i això, el text va molt més enllà de la història i transmet música mitjançant els silencis que sonen amb emoció. 'La Tarara' és la història mai contada de molts xiquets, un viatge iniciàtic al fons de la carn. També és un conte sobre el perdó, un cant a la diferència en què la Caputxeta, per fi, toca el violí per als llops.