Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard)

Un monòleg inspirat en Ricard III que reflexiona al voltant dels mecanismes de poder contemporanis, el desig, el ressentiment i els límits de l'ambició humana.

Un actor s'enfronta al repte d?interpretar Ricard III, el monarca despietat de la tragèdia de William Shakespeare. Fa tota la vida que fa papers secundaris i pensa que mereix aquesta oportunitat. Tot i així, considera que la resta de l'elenc no està a la seva altura i no li agrada gens de què li proposa el director. Durant la construcció del personatge, les afinitats entre l'actor i el monarca anglès comencen a aflorar. Tots dos són ambiciosos i intel·ligents. Com Ricard III, Joan no es conforma amb poc, té ànsia de poder i no està disposat a perdre el temps amb actors tous, hipersensibles o mediocres. A mesura que s'entrellacen les seves històries de vida, la relació entre l'actor, el personatge i l'espectador esdevé cada cop més estreta.

Història d'un porc senglar o una mica de Ricardo gira al voltant dels mecanismes de poder contemporanis, el desig i el ressentiment, i proposa una reflexió sobre els límits de l'ambició humana.

Posar títols sempre suposa la dificultat d'haver de presentar i resumir alhora. S'espera, se suposa, que el títol doni alguna informació útil sobre allò que es veurà.
Aquesta “Història d'un porc senglar” té també una mica de Ricard III, i aquesta “Alguna cosa de Ricardo” és també la història d'un animal. Un animal polític, un animal teatral, un animal humà.

Alhora, dialogar amb un clàssic implica trobar les paraules, idees i situacions contemporànies que trobin el seu ressò, ressonin i s'acoblin en un diàleg harmònic amb aquells signes escrits fa segles enrere. Per això, sempre s'imposa una teoria de la retallada, ja que ens veiem obligats a triar el que sentim que ens és útil i descartar allò que no sembla oportú.

Entusiasme, aquesta és la paraula. Entusiasme que vol dir “tenir els Déus endins”. Potser l'entusiasme és allò que descriu millor la meva voluntat, tant al moment d'escriure, com allò que busco i espero que passi en qui llegeix, dirigeix, actua o veu uns dels meus textos. Busco superbament la possibilitat d'insuflar l'enganyós sentiment que tot ho podem i que tot ho volem i que tot és possible.

-Gabriel Calderón-
Autor

PREMIS:
Premi Max millor actor (Joan Carreras)
Laura Clos “Closca”: Finalista al premi Max millor espai escènic
Joan Carreras: Premi Butaca a millor actor
Premi Butaca a millor producció de petit format