Kassandra

Kassandra és l’obra més representada de Sergio Blanco al món. Amb 23 produccions en quasi tants altres països, Kassandra s’ha establit com un personatge universal, contant la seua pròpia història a través de les seues migracions planetàries. Així com Kassandra és una emigrant, l’obra Kassandra n’es el seu testimoni escrit, dipositat com un equipatge davant d’aquells que venen a escoltar-la en teatres de tot el món. Un monòleg que barreja passat i present en un temps comú.

A través d’un anglés precari, Kassandra, una treballadora sexual emigrant, comparteix amb l’audiència els vessants més tràgics de l’existència, des de ser una princesa segrestada convertida en prostituta, fins a enfrontar-se a la discriminació de gènere al transformar-se d’home a dona. El que entenem, en primer lloc, és la seua figura, la Cassandra de la mitologia, condemnada per Apol·lo a no ser creguda malgrat el seu do de la profecia, burlada pels seus contemporanis i presentada com a boja per la tradició grega. Però tot és mentida.

Hui, Kassandra està en l’escenari, ací, davant de nosaltres, per a deixar les coses clares. La seua veritat. Víctima de totes les guerres passades i presents, una princesa segrestada convertida en prostituta per necessitat, una emigrant que sobreviu venent el seu cos i cigarretes. Un xic que es va convertir en una xica amb gran pesar de la seua família reial. En el poc temps que se li dóna en l’escenari i en la Terra, Kassandra no té una altra raó per existir que la d’explicar el seu viatge des de la Troia històrica fins a les nostres ciutats contemporànies.

No obstant això, cap tristesa l’angoixa, cap penediment. Ni les seues desgràcies, ni el seu destí, encara que ella sàpia que és fatal. Res no minva la seua fe en la idea que demà serà millor que hui.