La Tempesta

A partir de William Shakespeare. En una de les obres més populars de Shakespeare, el seu protagonista, Hamlet, munta una peça teatral amb el propòsit d'observar l'efecte que provocarà la representació en el seu padrastre. Això està dins d'una altra obra titulada "Hamlet" on nosaltres, espectadors, observem l'observador.

Continua Shakespeare jugant al metateatre i en "La Tempesta", el seu protagonista, Pròsper, que ha espiat el comportament dels nàufrags en la seua illa com si foren rates de laboratori, es dirigeix al públic per demanar-li l'aplaudiment que l'allibere de la ficció que d'alguna manera ell ha creat. En aquest cas, Pròsper és conscient de ser l'observador observat. O potser hauríem de dir el somiador somiat. 
Shakespeare no inventa històries per donar sentit a l'existència, sinó per existir dins d'elles. Amb "La Tempesta" s'acomiada del teatre parlant de venjances, del desig de llibertat, de la capacitat de perdonar i, com hem explicat abans, del teatre dins del teatre. Un Shakespeare juganer que llança una mirada gens innocent sobre la condició humana.