Los lunes al sol
GG Producción Escénica y Teatro del Nómada
Teatre
Qui som quan la imatge de l’espill tan sols ens retorna vergonya i desesperança?
Los lunes al sol ens mostra de manera realista i commovedora les lluites diàries, la frustració i la desesperança que ens trobem en intentar trobar treball en un mercat laboral competitiu i en constant canvi. Com la falta d'oportunitats i la pressió social afecten les relacions personals, l'autoestima i l'esperança d'un futur millor.
Ens trobem davant una poderosa reflexió sobre com les circumstàncies econòmiques poden modelar la identitat i les relacions humanes. A través de la seua narrativa sincera, ens planteja preguntes sobre la justícia social i el sistema laboral contemporani, convidant-nos a reflexionar sobre les desigualtats en la nostra societat.
NOTA DEL DIRECTOR:
NOTA DEL DIRECTOR:
Portar a escena “Los lunes al sol”, una de les pel·lícules més brillants de la cinematografia espanyola del nostre segle, és sens dubte un repte. Però entenem que reflectix a la perfecció algunes de les problemàtiques a les quals ens enfrontem diàriament, i que sens dubte, es mantindran en el futur.
En una societat basada, cada vegada més, no sols en l'èxit, sinó sobretot en la forma en què eixe èxit es convertix en una forma d'identitat, les nostres xarxes socials estan plenes d'exemples, em pregunte què ocorre amb aquelles persones que s'han quedat darrere. Aquells homes i dones que per diverses circumstàncies han quedat exclosos d'eixe aparador que és el nostre sistema de vida.
Este espectacle ens oferix una esperança, una línia en l'horitzó per a ajudar-nos a continuar caminant; almenys guanyar una batalla, per xicoteta que siga, per a demostrar, per a demostrar-te que continues existint.
Però esta obra també ens planteja que cap batalla, cap guerra, es pot guanyar només. Som algú en la mesura en què una altra persona ens reconeix. “Los lunes al sol” ens recorda que hem de tornar a mirar-nos, a reconéixer-nos, a donar-nos suport… que tan sols junts podrem traure el vaixell de l'arena…
I tornar a navegar… cap a qualsevol horitzó
Javier Hernández-Simón
I tornar a navegar… cap a qualsevol horitzó
Javier Hernández-Simón