Precisament, va ser aquest qui va proposar a Aparisi crear aquesta peça. El projecte va anar assentant-se al cap en veure com el ballarí i coreògraf donava vida a un dels personatges de la proto òpera El Cortesano, interpretada pel grup valencià.
Durant dos anys va anar madurant la idea de dur a terme un muntatge on el teatre, la dansa i la música renaixentista es posaren al servei d'un dels mites més curiosos. Sovint afligits d'alguna deformitat, els bufons estaven envoltats de poder, supersticions, humor i crueltat. No faltaven a les corts de tot Europa durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, on gaudien de llibertat de moviments, sent objecte de burles, simpatia i confiança.
A més de còmics, podien ser confidents dels monarques. Sabien molt més del que explicaven i de vegades feien servir l'humor per transgredir els límits en una societat enormement classista, on el llinatge marcava de per vida. Plens de llums i ombres, objecte de mofa i curiositat, aquests personatges aprofitaven la singularitat per guanyar-se la protecció dels poderosos i endinsar-se en ambients on l'accés estava molt restringit.
El bufó de la reina pren com a referència una persona real, el Canonge Ester, de qui va donar compte al segle XV l'escriptor Luis Milà a la seua obra El Cortesano. Ara, el dramaturg Vicent Josep Escartí ha partit de les seues aventures al servei de la reina Germana de Foix i del Duc de Calàbria per barrejar-les amb altres personatges històrics coetanis, per als quals no va arribar a treballar realment, però que mostren l'ambient de l'època i els temes que es vol tractar a l'espectacle. Són el Papa Alexandre VI, el monarca Carles VI i l'escriptor Jaume Roig.