Aquesta emocionant peça suposa l'estrena de Lara Salvador com a dramaturga i directora amb una singular aproximació al cabaret acompanyada per la sonoritat màgica del vibràfon, un relat que trenca el silenci de la soledat i on s'alleugereix el buit mitjançant la força alliberadora del cant.
Acompanyada pel seu pare, el compositor Jesús Salvador 'Chapi', la creadora valenciana utilitza la interpretació, el cant i la música en un espectacle de autoficció que va obtindre el Premi Dramatúrgia Russafa Escènica 2020 i del qual ara presenta la versió estesa.
Del 15 al 18 d'abril, dins de el '10 é Cicle de Companyies Valencianes', es presenta aquest muntatge on la narració oral, la poesia, la música i el teatre conviuen en una fórmula híbrida, que s'acosta de manera singular al cabaret per traslladar-ho a una esfera íntima i narrar les conseqüències de l'absència, de la desaparició, de les distàncies obligades.
"És un gran repte i m'ha fet valorar encara més tot el treball que comporta crear i posar en peu un espectacle", admet aquesta valenciana, premi a l'Actriu Revelació el 2015 per l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians, amb una trajectòria que inclou papers en teatre, cinema i televisió.
L'aturada de les gires durant el confinament li va portar a enfrontar-se amb la inquietud que des de feia un temps li feia prendre notes i escriure en un xicotet quadern el que va acabar sent el germen del seu primer espectacle, una peça en la qual s'alternen el valencià i l'espanyol. "Vaig començar a escriure en castellà però, a mesura que avançava el treball i anava aprofundint, em retrobava amb la meua llengua materna. Per això moltes parts estan escrites en valencià, perquè em connecta amb els temes més íntims. Per a mi, com per a molts, aquest és un trànsit natural que s'ha vist reflectit en l'obra ", explica la creadora. Igual que ha estat fluid passar del llenguatge teatral al musical en aquest espectacle, en el qual col·labora amb Jesús Salvador 'Chapi', son pare, reconegut compositor i intèrpret de percussió, cofundador d'Amores Grup de Percussió.
"Vaig estudiar sis anys de piano i un de percussió, però des de petita tenia clar que volia ser actriu. El meu avi formava part del teatre amateur del poble, ma tia va ser intèrpret professional durant alguns anys i ma mare era vestuarista ", comenta La Peydro sobre una infància en què la influència d'ambdues disciplines artístiques era constant. Ara, les dues es fonen en un muntatge per al qual va buscar la col·laboració de 'Chapi' per dos motius: "primer perquè, musicalment, l'admire moltíssim i és la persona en la que més confie. Segon perquè, per amor, és l'única capaç de dedicar-me tantes hores ".
Invertint els rols, la filla ha dirigit al pare, que aporta la màgica sonoritat del vibràfon a aquest, el seu primer muntatge. Tot i que ha seguit els seus consells en la faceta musical perquè "encara tinc molt a aprendre de la seua experiència". Un procés creatiu en el qual la intèrpret ha descobert en la música la virtut de deslligar molts nusos: "la meua àvia tenia una angoixa a la gola que li feia estrènyer els llavis. En aquest espectacle cante les cançons que ella no es va atrevir a cantar i sent un alliberament que tant de bo haguera tingut ella ".
Cançons, anècdotes i records per a filar unes històries d'amor, incertesa i espera
L'àvia de l'autora i directora, amb la seua mare i les seues ties, són les dones subjacents en aquestes històries on la pèrdua, el dubte, la solitud i l'espera conformen els fils d'una trama que, com Penèlope, va teixint en escenes que alternen monòlegs, cançons, anècdotes i confessions.
Composicions populars, al costat d'altres originals de 'Chapi' i La Peydro, acompanyen un text sobre la fortalesa dels que semblen passives, de les que esperen "com esperem tots a un amor, a la feina ideal, al moment perfecte...", comenta la creadora, potser inconscientment moguda a explicar aquesta història sobre la incertesa en un moment en què la societat s'enfrontava al desconegut.
Amb l'assessorament de la dramaturga Begoña Tena i de Mónica Almirall, a més de la residència creativa en Sala Russafa per a la posada en peu de l'espectacle, l'obra ha anat florint, passant d'una durada de 30 minuts a més d'una hora de representació en la qual la sensibilitat, el record i la proximitat són claus. "Quan vam fer les funcions de la peça curta a Russafa Escènica era preciós, veies l'emoció en els ulls del públic perquè estàvem en una petita floristeria, amb huit espectadors per passe. Ara l'experiència serà diferent. afegim la bellesa de la il·luminació de Mingo Albir i l'escenografia de Lluís Crespo, també el fet de tindre un escenari fa créixer l'espectacle en tots els sentits. Però conservem aquesta sensació de contacte per la proximitat del pati de butaques, tan característica de Sala Russafa", comenta l'autora, directora i intèrpret, qui està desitjant testar aquesta nova versió de l'obra.
De dijous a diumenge es pot vore sobre les taules de Russafa el primer projecte escènic d'aquesta creadora valenciana, que retorna a l'espectador la fascinació genuïna de la narració oral, que algú deslligue la seua veu, despulle els sentiments i bussege en els seus records per explicar una història que podria ser la seua, que podria ser la de qualsevol.
