'Cristina': Tres joves actrius i la por a envellir

Aquesta és la primera peça de la seua companyia, la Fantàstica Meravellosa, la qual treballa amb un equip creatiu íntegrament femení, amb una perspectiva feminista sobre les cures, la vellesa i la comunitat.

Cristina se situa en una boda, cerimònia-ritu de pas (tot i que avui en dia potser menys significativa que fa uns anys), la qual inevitablement ens situa en l’ideari de “per tota la vida”.

També és un context festiu, en què se celebra la comunitat des de la comunitat, se celebra una unió que teòricament farà la comunitat més gran i més forta. Què passa quan tres personatges joves, femenins, travessats per tots els supòsits sobre els seus rols socials, viuen aquest ritu com a espectadores? Què els passa quan aquesta allau de futur les atropella

Per sobre de la música de revetlla, dels riures i l’enrenou, suren les seues pors. La por d’envellir a soles, però també d’envellir amb algú. Que els avis que ara cuiden, algun dia siguen els seus pares. I el pànic d’estar desaprofitant la seua joventut.