Actualitat
Londres, tardor del 1888. Un jove metge aficionat al teatre pretén convèncer el seu pacient, el gran actor Henry Irving, que les maneres d'actuar han canviat definitivament amb l'arribada del Naturalisme.
Per demostrar-ho posarà en marxa un experiment: crear un personatge tan autèntic que serà indistingible de la realitat.
Però en paral·lel amb aquesta temptativa comencen a aparèixer dones salvatgement assassinades al barri de Whitechapel.
Una història del 1.888 pot tenir vigència en el present? Jack l'esbudellador, fos qui fos, va ser, sens dubte, un assassí de dones i aquest tipus de crims no han cessat i, per desgràcia, segueixen obrint telenotícies. A això s'hi afegeix la moda de programes de televisió, podcasts... d'un gènere més viu que mai: el true crime.
Per tot això, aquesta obra dirigida per Javier Sahuquillo es mou entre el cabaret macabre i els programes de crims reals. Amb una posada en escena fresca, dinàmica, amb música en directe, però sense restar gens ni mica de senequisme i duresa als assassinats de les cinc víctimes canòniques de Jack l'esbudellador, el primer assassí mediàtic de la història.
Ignacio García May és l'autor d'un text que convida a reflexionar a partir del cas del primer assassí mediàtic de la història. Tota una garantia d'èxit, atesa l'extensa i reconeguda trajectòria del dramaturg madrileny, prolix en obres originals i també en adaptacions de clàssics.
Sobre Yapadú
Aquest 'Jack l'esbudellador' és l'últim muntatge de Yapadú Produccions, una empresa de la Comunitat Valenciana de servei tècnic per a arts escèniques i esdeveniments. Des de l'any 2018 ha realitzat produccions pròpies, però sobretot des de l'any 2020 quan es llancen a la creació d'una companyia pròpia estrenant tant a espais escènics com a espais singulars com el Monestir de Sant Miquel dels Reis. En aquest monument han produït espectacles de gran format de dansa, teatre i de música de cambra com ara Kabul, Música encarcelada i Transmutacions.
Entre les seves peces per a sala destaquen: Kailo, (2018), Nou (2020), Demà no hi ha classe (2021), Última lluna de Mercucio Montesco (2022) o L'aigua de València (2024), candidata als Premis Max 2025 com a Millor espectacle musical.