Nicolás és un jove de disset anys que travessa una fase complicada després del divorci dels seus pares. Es mostra irascible i apàtic, falta a classe i menteix contínuament. Decideix marxar de casa de sa mare per viure amb son pare, la dona d'aquest i el fill que tenen en comú. No obstant això, la infranquejable barrera que sembla haver col·locat entre si mateix i els altres provocarà un seguit de desencontres i tensions que complicaran la convivència fins a límits insostenibles ... Trobarà Nicolau algú que puga comprendre l'arrel del seu problema? Serà capaç, ell mateix, de comprendre-la?
Després d'aconseguir un Oscar a el Millor Guió Adaptat, així com un altre per al seu protagonista, Anthony Hopkins, per l'adaptació cinematogràfica de la seua obra «El padre», el nom de Florian Zeller ha assolit entre el gran públic la fama i reputació que, anteriorment, ja havia aconseguit entre els crítics i els aficionats a teatre.
«El padre», que en els escenaris espanyols va protagonitzar Héctor Alterio, era el segon títol d'una trilogia que va començar amb «La madre» i que culmina, de forma brillant, amb «El hijo», el seu últim èxit escènic de el qual el propi Zeller està preparant també la versió cinematogràfica, que protagonitzen Hugh Jackman i Laura Dern.
En paraules del propi Florian Zeller: «Davant d'una situació com la de la depressió d'un fill adolescent, la terrible experiència dels pares es deu, precisament, al fet que hi ha preguntes que no tenen resposta. No obstant això, no hi ha res més dolorós que veure patir a un ésser estimat sense poder ajudar ... A través d'aquest treball, ens acostem a aquest moment en què alguna cosa s'esquinça: el nen que hem ajudat a créixer deixa de ser el que coneixem per convertir-se en un ésser autònom i inquietant que se'ns escapa. Aquesta obra explica la història d'un pare que intenta salvar el seu fill, i d'un fill que no sap qui pot salvar-(...) »
Per Jose Saiz, productor, director i protagonista de l'obra, el coprotagonitzar l'obra al costat del seu fill, Dani Saiz, suposa, a més, un esforç emocional important, ja que «ficar-se en la pell d'un pare que està passant aquest problema amb el seu fill, sent el teu propi el que està davant teu a l'escenari, transmetent tota l'angoixa vital d'un xaval de la seva generació davant d'una situació límit, et planteja la inevitable dubte de com reaccionaries tu si ell estigués, realment, en aquesta situació. I això pot reforçar la teva interpretació, però, també, acabar per exposar massa teva vulnerabilitat com a persona ».
