Passades les festes, el XII Cicle de companyies valencians reprèn la programació regular de Sala Russafa, el centre de creació i exhibició teatral d'Arden Producciones. Del 12 al 22 de gener ofereix l'estrena absoluta de 'La dona més lletja del món', una peça escrita i dirigida per Manuel Valls.
L'espectacle es basa en la història d'una persona real, Julia Pastrana, una mezzosoprano que patia hipertricosi, per la qual cosa la pell estava recoberta de cabells i el seu aspecte recordava el d'un simi. Theodore Lent la va descobrir a la recerca de personatges extraordinaris. Ell va ser alumne rellevant de P.T. Barnum, el fundador del que seria el circ de principis del segle XIX, on la diferència s'exhibia com a espectacle en una mena de parada dels monstres.
“La idea d'escriure aquesta obra sorgeix del meu espectacle anterior, Les filles de Siam. En un moment donat, els protagonistes explicaven la història de Pastrana i com volien reunir diners per donar-li una sepultura digna. I és que el que va passar amb aquesta dona és un clar reflex que la crueltat humana pot no tenir límits”, comenta Valls.
L'autor i director sent una veritable indignació davant de blanquejaments d'aquest tipus d'episodis i de personatges com Barnum o Lent, que en ple segle XX i XXI tenen el seu reflex a la teleporqueria, els reality show o els mems. “Fa uns anys, hi havia espais de televisió on s'entrevistava persones que en molts casos tenien limitacions intel·lectuals, simplement per riure's i que l'espectador formés part de la broma, pujant l'audiència. Ara, als programes de telerealitat moltes vegades es mofen dels que hi participen. I als mems es descontextualitzen i ridiculitzen unes paraules, una equivocació o una simple ensopegada per fer la broma viral”, comenta l'autor i director en al·lusió a una expressió de la crueltat humana que, si bé s'ha suavitzat, no ha deixat de existir.
“El descobridor de Pastrana es va casar amb ella, fent-lo creure que estava enamorat, per poder controlar-ne l'explotació. Ella era una cantant extraordinària i una bona ballarina, però el que van utilitzar com a reclam era el seu aspecte. Va arribar un moment en què el seu marit exhibia davant del públic moments íntims, venent entrades per veure-la malalta o per assistir al seu part”, explica Valls sobre aquest succés real, que mostra com pot ser de il·limitada la maldat.
Segons la seva opinió, l'ésser humà, individualment, no sol ser cruel. "Però quan entra en joc el component social, quan volem cridar l'atenció, sentir-nos part d'un grup o escalar posicions, sembla que no hi ha objeccions a fer mal als altres", apunta el dramaturg i el director.
En un format de drama esquitxat de moments còmics i amb algunes llicències narratives, La dona més lletja del món narra en poc més d'una hora 30 anys d'una història veritable, que inclou una gira per Europa de Pastrana, convertida en espectacle pel físic . La posada en escena homenatja els ambients del vodevil i el circ del segle XIX. I els personatges es presenten al principi amb una picaresca divertida que desperta el somriure del públic per anar glaçant-lo a mesura que avança la trama i Lent troba una argúcia per seguir explotant la seva dona, fins i tot després de morta.
L'espectacle s'ha desenvolupat dins del programa d'estímul a l'escena valenciana Graners de Creació, amb una residència creativa i tècnica a Sala Russafa. Ho interpreten el mateix Valls juntament amb Juan Carlos Garés i Lucía Aibar, que apareix en escena amb el seu aspecte natural. “No caracteritzar-la ha estat una decisió premeditada. Projectem a l'escenari molt material documental, fotos reals dels protagonistes. La intenció era que, mentre Lent i Barnum la van descrivint com un monstre, el públic pogués veure com n'era de preciosa Pastrana al seu interior i les qualitats extraordinàries que tenia”, assenyala el director, que ha volgut recrear els seus dots musicals fent que Aibar interpreti en escena unes havaneres de l'època, amb arranjaments del músic valencià Carles Chiner.
Aquest se suma a un equip amb què Valls afirma sentir-se en família: “els meus companys d'elenc són gent a qui admiro moltíssim a nivell professional, però a més són amics i tenim molta confiança perquè hem treballat junts altres vegades. Igual que Luis Crespo, responsable de l'escenografia, o l'il·luminador Ximo Olcina i la vestidora Marta Chiner”. A més, Valls destaca la col·laboració d´Isabel Martí, el seu ajudant de direcció, pràcticament codirectora de l´espectacle.
El resultat d'aquest treball en equip és una peça bella a nivell estètic i emocionant a nivell interpretatiu, el text del qual convida a la reflexió i l'autocrítica com a societat. “Aquest és ja el meu sisè espectacle, però és la primera vegada que aporto part del pressupost i assumeixo el paper de productor, amb Dacsa Produccions, amb companyia pròpia. He pres molts riscos, fins i tot a l'hora d'escollir aquesta temàtica i format. Però sempre que escriuré una obra penso en què m'agradaria veure com a espectador i em sembla que aquesta història toca el públic, li interpel·la, li parla d'alguna cosa que és humana i sobre el que hem de reflexionar perquè tots, d'una o altra manera, alguna vegada, n'hem format part”, exposa el dramaturg, actor i director valencià sobre aquest espectacle que romandrà dues setmanes en cartellera.
Programació familiar
La programació familiar del 2023 arrenca amb una proposta per a espectadors a partir de 5 anys i per a tots els nostàlgics de la mítica Labyrinth, pel·lícula de 1986 en què David Bowie interpretava un dels seus mítics personatges, el rei dels Goblins.
La formació valenciana Amimic ofereix el 14 i 15 de gener dues funcions de Laberint, un muntatge en què actors interactuen amb marionetes de fins a dos metres d'alçada. Una acurada caracterització i ambientació, amb l'ús de màscares, la il·luminació i els elements escènics, traslladen el públic al misteriós món que s'obre quan la Sara s'atreveix a endinsar-se en un laberint buscant el seu germà petit.
Eduard Costa, que la temporada passada va passar per Sala Russafa amb una divertida versió teatral de La Fallera Calavera, firma i dirigeix aquest espectacle familiar en què interpreta un dels papers amb un elenc compost per Mila Fernández, Myriam Garcés i Amadeo Llach.
L'aventura es desenvolupa en sis espais on la protagonista va trobant-se amb personatges que us convidaran a desafiar-se ia superar totes les dificultats. Una peça plena de fantasia i aventures, la versió teatral del clàssic cinematogràfic que connecta aquesta història amb les noves generacions.