Teatre

'Fer-te el sopar i altres delícies', una defensa de les cures com un acte revolucionari

Del 18 al 28 de novembre, la formació La SubTerránea estrena en Sala Russafa el seu nou espectacle, desenrotllat gràcies al programa Graners de Creació

Lucía Sáez i Ester Medrano presenten aquesta comèdia on la cura dels altres i d'un mateix apareixen com una actitud humanista. Una manera de desmuntar el discurs imperant de l'autosuficiència poetitzant escènicament sobre les relacions humanes. Paco Zarzoso s'incorpora a la direcció d'aquesta peça de creació col·lectiva, basada en una investigació prèvia, que inclou des de lectures a entrevistes a professionals, usuaris i voluntaris de diferents projectes i associacions dedicades a la cura.

En un món on cada vegada agafa més força el discurs de l'autosuficiència, la independència i l'individualisme com a camí de l'èxit, dues actrius i creadores valencianes van decidir tombar-lo amb abraçades, humanitat. És el germen de Fer-te la cena i altres delícies, una peça sorgida del programa Graners de Creació i que arriba a la cartellera dins del XI Cicle de Companyies Valencianes de Sala Russafa.

Del 18 al 28 de novembre el centre cultural acull l'estrena absoluta d'aquesta tragicomèdia de La SubTerránea, formació fundada per Ester Medrano i Lucía Sáez, que el 2020 va ser nominada per segona vegada als Premis Max, aquesta vegada com a autoria revelació pel muntatge familiar Federico.

Les dues creadores i intèrprets estan vinculades a Sala Russafa, de la línia docent de la qual van formar part com a alumnes i en l'escenari de les quals han actuat dins de l'elenc d'alguns espectacles. Tot i això, és la primera vegada que presenten en aquest teatre una obra pròpia, tan pròpia que naix de les inquietuds que totes dues van desenvolupar després de ser mares.

“Després de donar a llum, comencem a pensar molt sobre les cures. Però no només des del punt de la maternitat. En realitat, els nadons, les persones adultes, els ancians, els joves, tots ens necessitem els uns als altres”, explica Sáez, per a qui la decisió de dedicar temps a un mateix o a altres persones s'ha convertit en una cosa revolucionària. “En aquesta societat, sembla que els moments que invertim a parar, reflexionar o observar és temps perdut, quan resulta fonamental en la cura pròpia i dels altres”, comenten des de la companyia.

Absurd, poesia, humor i situacions reals

Fer-te la cena i altres delícies s'ha anat conformant amb una investigació prèvia on les autores s'han documentat sobre les cures amb llibres de sociologia, filosofia i poesia, però també entrevistes on han vist tant el costat de qui els rep com de qui els procura.

“Volíem punts de vista molt diferents, així que parlem amb la responsable d'un projecte de pisos compartits per a jubilats, per exemple. Però també amb dues associacions, una que treballava per a l'acompanyament sexual de persones dependents i una altra que es dedicava a cuidar els cuidadors, temes que solen oblidar-se, fins al punt que, des que ens entrevistem amb elles, totes dues han hagut de tancar per falta de suport institucional”, assenyala Sáez.

Després d'aquesta recollida d'informació, totes dues van escriure multitud de texts i escenes. Un material del qual, després d'un garbell, va sobreviure un 10%, que és el que s'ha anat polint als assajos. “Ens agrada crear en un format de residència creativa. No partim d'un text tancat, sinó que hi ha tot un procés col·laboratiu i d'experimentació.

"Comencem a treballar aquest projecte el febrer del 2020, però els darrers cinc mesos han estat els més intensos”, expliquen des de La SubTerránea. Un últim tram en què han incorporat Paco Zarzoso per dirigir la peça, col·laborant per tercera vegada amb la companyia en aportar una mirada externa per crear, entre tots, el resultat final.

I, lluny del que podria semblar, el format escollit per tractar aquest tema ha estat la tragicomèdia, amb un to humà i divertit. “Fem molta crítica, però sempre des del punt de vista àcid. L'humor, la burla i el riure són súper necessaris”, apunta Sáez.

El punt fort de l'espectacle és la seua poètica, present tant al text com a la plàstica d'una posada en escena que aposta per imatges de gran bellesa estètica. “El recurs de la metàfora ens ajuda a plantejar preguntes, què volem. No busquem explicar el món segons la nostra visió, llançar un pamflet, sinó suggerir una inquietud i convidar el públic a pensar-hi”, sostenen des de la formació valenciana.

A l'estrena d'aquesta setmana a Sala Russafa defensen, amb grans dosis d'humor, coses tan bàsiques com la socialització, l'empatia o la calma. En escenes inspirades per personatges i situacions reals, les dues actrius es transformen sobre l'escenari en mares que procedeixen al deslletament, filles que passen a cuidar els seus progenitores conforme les unes i les altres van madurant, cuinetes que traginen entre fogons… Situacions quotidianes en què es recrea l'absurd i la tensió que es produeix entre un món que premia cada cop més l'individualisme davant de la naturalesa social com a individus.

Teatre
Foto de TEA3, autor de l'article

TEA3

Equip de redacció

Diseñado y desarrollado por Eclectick