“Volíem allunyar-nos de l'èpica amb què s'ha explicat aquesta part del nostre passat per recrear el més fidelment la misèria dels que venien tot el que tenien per comprar-se un cavall, un escut o un arcabus i pujar a un vaixell, rumb a allò desconegut, a muntar una 'franquícia' del regne d'Espanya”, explica Chema Pizarro, que també volia mostrar la duresa del que trobaven en arribar: societats amb els mateixos rols d'opressors i oprimits, no gaire més justes que la que havien deixat enrere. Ell és un dels intèrprets i autor d'aquesta peça, que signa sota el pseudònim de J.P. Cañamero, donant protagonisme al seu segon cognom en honor a la seva mare.
La lectura del llibre Inés de l'ànima, d'Isabel Allende, és al germen d'aquest espectacle que la companyia extremenya va encarregar a Pizarro, que es va submergir en una ingent documentació històrica. “Quan acudeixes a la correspondència o als diaris dels que van viatjar realment a Amèrica, desapareix tota aquesta pàtina d'heroïcitat, d'esdeveniment transcendental que li han donat els que, després, es van dedicar a explicar 'la Història'. Et trobes amb éssers humans tractant de sobreviure i amb una trama política que és realment fascinant”, explica l'intèrpret i el dramaturg.
Molt d'humor que desmitifica segles d'història
Pizarro va pensar que no hi havia millor llenguatge que l'humor per explicar l'absurditat de creure's descobridors d'una societat que ja existia i, a més, era igual de bàrbara. Del treball amb el director de l?espectacle, Pedro Luis López Bellot, va anar sorgint la dramatúrgia. I dels assajos amb l'elenc, improvisacions que van polir el text, donant tant protagonisme a la paraula com al gest perquè l'humor creixés i guiés una posada en escena contemporània.
Així va néixer la idea que els Conqueridors anessin a bord d'una banyera victoriana, en comptes d'una caravel·la. I es va anar construint un joc escènic al qual donaven vida el mateix Pizarro amb Amelia David i Francis J. Quirós. Tots tres són l'elenc que recrea el viatge al Perú, Mèxic o Xile de la mà de personatges anònims i altres coneguts, com Cortés, Vasco Núñez de Balboa o Inés Suárez. “No necessitàvem res més que la seva interpretació, un bon disseny de llums, uns quants elements d'escenografia i un vestuari atemporal per explicar aquesta història. El tractament escènic havia de ser molt concís per ajudar que l'espectador pogués establir paral·lelismes amb maneres de pensar i actuar que segueixen vigents”, explica López.
I és que aquesta comèdia convida a reflexionar sobre la relació de l'home amb la Història i si realment serveix per a alguna cosa. “Al final, t'adones que tot plegat és un joc. Mentre l'home sigui a la Terra, ha de fer coses i moltes són autèntiques barbaritats, encara que d'altres siguin meravelloses. Però no hi ha tanta diferència, si agafes perspectiva, entre el que es feia aleshores en una punta o una altra del globus. Com tampoc n'hi ha amb gaire del que seguim fent avui dia”, assenyala el director de la peça.
Per a López, el teatre de l'absurd transita de manera molt natural de la comèdia a allò tràgic, és un llenguatge molt lligat a la condició humana. Per això Conquistadores subratlla el concepte lúdic, utilitza la comèdia i l'absurd amb l'objectiu de “reconciliar-nos amb la Història i amb el món”, de “riure'ns de les nostres misèries sense necessitat de jutjar, però sí de mostrar”, com sosté la companyia .
L'espectacle arriba a València dins d'una gira que va arrencar el 2021, incloent el seu pas pel Festival de Peníscola, i que aquest any fa parades a Aragó, Madrid, el País Basc o Andalusia, entre d'altres comunitats autònomes. Una bona acollida del públic i crítica acompanya aquesta proposta que visita Sala Russafa dins del seu XI 'Cicle de Companyies Nacionals', una selecció de treballs de gran qualitat artística i format mitjà, signats per formacions que tenen poques oportunitats d'arribar a les programacions de teatres públics. Una humil mostra que busca acostar al públic valencià allò que es cou en altres escenes del panorama nacional.
