Teatre
De l'11 a l'13 de juny es presenta una nova versió de 'Fuenteovejuna' que es posa les ulleres morades per mirar amb perspectiva de gènere fins a quin punt segueix vigent la impunitat davant els abusos.
'Tots a una!' És el crit amb el qual el poble de Fuenteovejuna va acompanyar la presa de la justícia per la seva mà, davant els abusos de el comendador. Una escena immortal, escrita en 1619 per Lope de Vega, que ha passat a formar part de la història i que connecta amb el present pel seu retrat dels abusos físics i sexuals que es produïen llavors i que segueixen produint-se avui dia. Aquesta setmana, el Festival de Tallers de Teatre Clàssic de Sala Russafa estrena Judici a Fuenteovejuna, un muntatge que parteix d'aquesta peça icònica de l'barroc espanyol per crear una obra completament contemporània.
Iria Márquez signa i dirigeix aquesta revisió de la trama en què un jove militar de bona família, anomenat 'El comendador', maltracta físicament i psicològicament joves de la vila, creient que el seu estatus de poder li permet sortir sempre impune. Però l'acció arrenca en un punt totalment nou: "L'obra se situa en el present i comença amb la investigació que està fent una jutgessa d'instrucció davant la mort d' 'El comendador'. Tots els veïns s'han declarat culpables, però la investigació vol aclarir qui ha dut a terme l'assassinat realment perquè el sistema judicial necessita que sigui una persona qui pagui pel crim ", explica Iria Márquez sobre aquesta versió que planteja la indefensió de les víctimes d'assetjament o abús sexual.
"En l'obra es denuncia que ningú s'ha preocupat per protegir les dones que han estat agredides, però ara sí que es vol fer justícia a l'abusador", comenta la directora, dramaturga i docent sobre aquest atrevit plantejament que alterna dues línies de temps.
D'una banda, es recrea el que ha passat recuperant les escenes i textos escrits per Lope de Vega, al costat dels d'altres destacats autors de l'Barroc Espanyol, que també van tractar la condició femenina, i els de la pròpia Márquez, que va teixint la dramatúrgia.
Per una altra, es va construint una reflexió sobre el paper de el sistema judicial i la societat en la violència de gènere. Tot això a través dels interrogatoris que fan avançar la instrucció de l'opinió, amb una posada en escena sòbria i gairebé freda, tan hostil com els espais en què les víctimes han de trobar la valentia per reviure la seva història.
Escenografia minimalista, vestuari contemporani i música de bandes com Godspeed You! Black Emperor o Mogwai per a la nova mirada que tracta de connectar aquest clàssic amb el públic contemporani. "Volíem acostar l'espectador aquesta història des d'un punt de vista actual i compromès. No ens situem en un espai o moment concrets, però la posada en escena ens porta directament a aquest ia qüestionar com ens enfrontem avui dia a la violència sobre la dona, si hem avançat alguna cosa en un problema que, segle rere segle, segueix aquí " , assenyala Márquez.
Ella ha estat l'encarregada de formar i treballar durant 9 mesos amb els actors i actrius que de l'11 a el 13 de juny estrenen aquesta peça dins el 'Festival de Tallers de Teatre Clàssic' de Sala Russafa. Són els 11 integrants de l'segon dels tallers d'interpretació per no professionals de la línia docent de centre cultural, que imparteix cursos per a aficionats però també d'especialització per a actors en actiu.
El resultat de tot el que han après durant el taller impartit per Márquez es reflecteix en aquest muntatge, que demostra el respecte i admiració per l'obra de Lope de Vega fent-la seva, transformant-la amb un nou i valent plantejament. Un exemple que els clàssics ho són per la seva capacitat de ser universals, d'adaptar-se a qualsevol context sense perdre vigència.