Chema Cardeña signa i dirigeix La meva estimada requetetonta Espanya, l'actualització de l'èxit del Nadal anterior. Un espectacle que, a més de les noves incorporacions respecte a l'any passat, canvia en cada funció, ja que el públic és l'encarregat de decidir com vol concloure les escenes.
Seguint l'estela de propostes com Alícia a Wonderland, I la nau, va? o Tornada a Nuncajamas, aquesta nova coproducció d'Arden i Sala Russafa romandrà en cartellera del 21 de desembre al 14 de gener, oferint sessions especials per Nadal, Reis i Cap d'Any.
“Som un any més ximples”, així explica Chema Cardeña la necessitat d'actualitzar l'èxit del Nadal passat, Mi estimada tonta España, que del 21 de desembre al 14 de gener torna com Mi estimada requetetonta España, amb nous personatges, situacions, referències a l'actualitat, cançons i coreografies.
Mantenint la seva estructura, arriba 'reloaded' aquesta comèdia amb música en directe que fa un repàs a les novetats polítiques i socials d'un any mogudet, on hi caben referències al cas Rubiales, les eleccions estatals i autonòmiques, l'amnistia d''El Procés' o els escàndols de l´Església, entre altres temes. Tots ells serveixen com a exemple dels set pecats capitals que Espanya està repetint des de les albors de la seva història i que han portat el país a l'infern on el rep un sorprès Dante Alighieri, autor de la representació més icònica de l'avern: La divina comèdia. L'escriptor, espantat davant la responsabilitat de condemnar les flames eternes a tota una nació, convoca una representació de personatges destacats a la trajectòria del país perquè intentin redimir-lo de cadascuna de les seves faltes davant d'un jurat que haurà de decidir si li absol o condemna: el públic.
Aquest és l'insòlit plantejament de l'espectacle escrit i dirigit per Cardeña, que segueix l'estela de grans èxits nadalencs com Alicia a Wonderland. I la nau, va? o Tornada a Mai més. Són algunes de les coproduccions de la companyia valenciana Arden amb l'equip del centre de creació, formació i exhibició d'arts escèniques, Sala Russafa.
Junts han aconseguit establir un segell propi en muntatges on versions d'èxits de la música del segle XX són interpretades en directe per músics de l'escena independent valenciana, integrant-se en trames on regna la sàtira, l'autocrítica i l'humor més gamberro. "En aquest tipus d'obres hem descobert una manera de treballar amb què ens divertim moltíssim i el públic sembla que també perquè hi ha autèntics fans, que vénen any rere any a veure què hem preparat", explica el dramaturg, director d'escena i actor .
Recentment, ha rebut els guardons a Millor Espectacle i Direcció als Premis de les Arts Escèniques atorgats per l'Institut Valencià de Cultura. Reconeixien el treball realitzat a El perfum del tiempo, un drama sobre els nadons robats durant la dictadura de Videla a Argentina. “Aquesta peça conclou la 'Trilogia de la memòria', en què hem visitat tres moments històrics del segle vint per parlar dels perills del feixisme. És un tipus de proposta molt a la línia d'Arden, on fem servir el passat per parlar del present. Però a les nostres col·laboracions amb Sala Russafa el to, l'estil i els temes canvien radicalment”, comenta Cardeña.
En aquests treballs aposta per la comèdia sense embuts, desllenguada, “com més boja, millor, i amb molts gags visuals”, de manera que serveixen com a via d'escapament per al públic a través de la diversió. Però també conviden a tenir una mirada crítica i autocrítica sobre la societat. Segons la seva opinió, aquest seria el punt d'unió entre les coproduccions amb Sala Russafa i la línia dramatúrgica d'Arden: en tots dos casos el teatre serveix com a eina no només per suscitar emocions, també per incitar la reflexió… “encara que sigui plorant de riure” , postil·la el director d'escena i dramaturg.
Marilyn se suma a Santa Teresa, Dalí, Agustina d'Aragó, Hernán Cortés i Maimònides a la missió de salvar Espanya de la condemna eterna
En la seva setena coproducció per a la programació especial nadalenca, Sala Russafa i Arden reuneixen molts dels seus col·laboradors habituals en un elenc compost per Rosa López, Raquel Ortells, Saoro Ferre, Jaume Vicedo, Darío Torrent i el mateix Cardeña.
Respectivament, són els encarregats d'encarnar l'escriptora mística Teresa de Jesús, la guerrera Agustina d'Aragó, l'artista surrealista Salvador Dalí, el conqueridor Hernán Cortés, el filòsof Maimònides i l'escriptor italià Alighieri, esmentat anteriorment. Una colla mal avinguda i pitjor preparada per evitar la catàstrofe, però decidida a intentar-ho.
A ells se suma una 'sex symbol' universal i atemporal, Marilyn Monroe, que intervindrà quan arribi el moment de jutjar si Espanya és culpable d'enveja, un dels set pecats capitals a què se sumen la ira, la gola, la luxúria, l'avarícia, la supèrbia i la mandra.
Els personatges intenten superar diverses proves i convèncer el públic de la innocència del país, mentre que l'esmolat text de Cardeña repassa episodis històrics com La Reconquesta o la Conquesta d'Amèrica; tòpics patris com la truita de patates - amb o sense ceba? – i elements identitaris com el fervor religiós o les dinasties monàrquiques. Tot plegat esquitxat de constants referències a l'actualitat del 2023 que són plenes de sàtira, que no deixen titella amb cap.
Música en viu per a un espectacle que canvia a cada funció
“Aquest espectacle resultarà diferent per als qui el van veure l'any passat perquè canvien totes les referències a la situació política i social. Però és que, a més, cada funció és diferent”, comenta Cardeña, explicant que, al judici per cada pecat capital, el públic té l'opció de decidir. I amb el veredicte, canvia la resolució de l'escena. “D'altra banda, com que l'equip està molt rodat, anem incorporant coses de les notícies del dia anterior, responem segons la interacció dels espectadors… Si sempre s'ha dit que el teatre és un art viu, en aquest espectacle ho sentim més que mai”, assegura el creador. Mostra d'aquesta vivesa és que la representació s'adapta per a funcions especials com Nadal, Dia de Reis o Cap d'Any, per a la qual incorporen cameos de nous personatges, engarcen a la trama les campanades i el brindis amb el públic…
En opinió del seu autor i director, aquest tipus d'espectacles és molt complex perquè “funciona com un rellotge i cal conèixer el mecanisme a la perfecció perquè mantenir el ritme i el to amb què la gent gaudeix”, explica Cardeña, que confessa sentir-se tan feliç com els espectadors quan veu el pati de butaques transformat en una autèntica festa.
A això contribueix la música en viu, dirigida per David Campillos, que també toca el baix a la banda composta pel baterista José Montoro i el guitarrista i cantant Juanma Pastor, líder de Johnny B Zero (grup recentment guardonat als Premis Carles Santos de la Música Valenciana).
Amb la col·laboració dels actors, van realitzant versions d'èxits d'artistes com The Communards (Don't leave me this way), Cold Play (Visca la vida), Dean Martin (Love) o Cecilia (La meva estimada Espanya), als que aquest any se sumen Madonna (Like a Virgin) o Renato Carosone (Torero) com a novetats. Les lletres i les coreografies serveixen per amplificar la comicitat de les escenes i els sentits d'uns diàlegs que retraten - des de l'afecte més profund i la més sorneguera - a un país únic, que bé podria ser un cel o cremar a l'infern.