Gots de Nocilla, tapets de ganxet, vaixelles de Duralex, samarretes de l'Expo 92, discos de Demi Roussos… Són objectes que simbolitzen una memòria compartida. Poden veure's com a trastos, però també com un llegat amb què cal decidir què fer quan s'hereta una vella casa familiar. És el dilema a què s'enfronten dues germanes i la filla d'una a Família Normal, la comèdia que del 10 al 13 de febrer recala a Sala Russafa, dins de la seua gira per la Comunitat.
Per a la directora Pau Pons, cofundadora de la companyia El Pont Flotant, aquest és el seu primer projecte en solitari per a adults, un encàrrec de la companyia L’Horta Teatre per al que va decidir envoltar-se de dones de gran talent. Núria Vizcarro signa un text que interpreten Laura Pellicer, Verónica Andrés i Rossana Espinós. Són les representants de tres generacions, de tres maneres diferents de veure la vida que s'hauran de posar d'acord en la decisió de si vendre o conservar la casa familiar que acaben d'heretar.
“Tot passa en dos dies frenètics. Es van buidant armaris i calaixos, apareixen un milió d'objectes que el públic reconeix de la infantesa o de la joventut. Són referents molt recognoscibles d'un passat, d'una història en comú, hi ha una feina d'atrezzo terrible. I crec que l'obra funciona tan bé perquè tots ens identifiquem amb l'aferrament a aquestes petites coses que, en realitat, no tenen valor. Però sí molt de significat”, explica la directora d'aquesta peça carregada d'un humor àcid, però on subjauen temes com el sentiment de comunitat.
“Les tres actrius estan fantàstiques, molt divertides. L'obra té situacions delirants i els diàlegs es van intercanviant de manera molt ràpida. És un espectacle molt fresc. Va néixer al moment del confinament, quan els espais s'havien tornat tan importants, potser per això vam escollir una casa com a lloc de l'acció. I crec que totes teníem ganes de riure'ns”, explica Pons, que destaca que els personatges permeten que totes les generacions tinguin el reflex de les seves preocupacions, de les maneres de parlar i dels temes que li interessen. “Sense perdre el to de comèdia, es veu qui està més necessitat d'afecte i de contacte, qui està absorbida per preocupacions laborals, qui s'enfronta a la desorientació vital… Sembla que són fatals, però són un trio molt divertit”, comenta la directora d'aquesta peça que convida a pensar què és ser família i què és ser normal.
“Tots pensem que la nostra família és normal. I, precisament per això, cap ho és. Al final, la família és qui t'estima incondicionalment, amb les teues rareses. Poden ser els teus parents, els teus amics... el que és important és compartir temps i espai amb ells, tenir vivències i records junts, que és un dels temes principals de l'obra”, assenyala la directora d'aquesta comèdia que s'inclou dins del XI 'Cicle de Companyies Valencianes' de Sala Russafa.