Teatre

L'univers estètic i la llibertat de Frida Kahlo en un espectacle per a xiquets

La programació familiar de Sala Russafa acull aquest cap de setmana 'Frida, la xiqueta que volia pintar', de la formació valenciana Teatre de la Caixeta

Dansa, teatre, titelles i projeccions audiovisuals s'uneixen en la peça escrita i dirigida per José Blasco Llop, inspirada per la infància de la pintora mexicana Frida Khalo. La seua protagonista és una xiqueta malalta, obligada a matindre repòs, i l'amiga imaginària que crea per sentir-se menys sola, una valenta doneta que somia amb ser artista i amb la qual aprendrà a no posar-se límits i a seguir els seus somnis.

Quan els confinaments han posat en relleu la duresa de passar molt de temps a casa, sense poder eixir, arriba a Sala Russafa la història d'una xiqueta malalta, que ha de guardar llargs períodes de repòs. Temps en què hi trobarà una sorprenent companya de jocs.

Frida, la xiqueta que volia pintar és la proposta de la formació valenciana Teatre de la Caixeta que aquest cap de setmana es pot vore al teatre de Russafa, amb funcions el dissabte 6 a les 16:30 i el diumenge 7 a les 12: 30h.

José Blasco Llop signa i dirigeix ​​aquesta obra el germen de la qual precisament està en la lectura, durant el primer confinament, de llibres al voltant de la figura de Frida Khalo. Inspirant-se en la infància de la pintora mexicana, va crear el personatge de Magdalena, una imaginativa xiqueta que s'ha de mantindre en repòs a causa de la pòlio, però somia amb ser metge per curar a altres nens com ella. I, per sentir-se menys sola, inventarà una companya, una altra somiadora amb una personalíssima estètica, que desitja ser pintora i li ensenyarà a estimar l'art.

Aquesta obra en valencià, estrenada al gener com a celebració del 25è aniversari de la companyia, marca una nova línia en la seua trajectòria, amb la qual busquen ampliar el ventall de disciplines i eines que integrar en els seus espectacles a l'hora de connectar amb els espectadors. És el cas del muntatge que Sala Russafa acull aquest cap de setmana. Barrejant teatre, dansa, música en directe i projeccions de vídeo, acosten als menuts l'univers creatiu de Khalo i, sobretot, els conviden a no posar-se límits, a somiar i a perseguir els seus somnis.

Charo Gil-Mascarell és la responsable de les coreografies i Víctor Fajardo, Arantzazu Pastor i Sandra Calatayud donen vida als múltiples personatges que passen per l'habitació i la ment d'aquestes dues amigues en una peça d'esperit didàctic per a espectadors a partir de 4 anys , que alimenta la seua imaginació i empatia.

Noves representacions de '7 Reinas'

Aquest dijous, divendres i diumenge (dissabte no hi ha funció) pot gaudir-se una setmana més de 7 Reinas, l'obra amb la qual Sala Russafa està celebrant el seu desè aniversari.
Després d'esgotar les localitats en diverses de les seues representacions, aquesta obra es manté per quarta setmana en cartell amb una proposta que agermana música en directe amb la revisió de personatges històrics des d'una perspectiva de gènere.

Tocs d'humor, ficció i realitat es conjuguen en un espectacle en què set actors de l'escena valenciana que representen a tres generacions diferents es fiquen a la pell de sengles governants: Maria Estuardo, Catalina la Gran de Rússia, Isabel La Catòlica, Cristina de Suècia, Isabel II d'Espanya, Juana La Loca i Elizabeth I.

Són dones que van desafiar els prejudicis per exercir el poder en un món masculí. I, potser més que la resta dels seus congèneres, van haver de patir el qüestionament continu i l'intent d'anul·lació dels que les circumdaven esperant fer-se amb la corona.

Chema Cardeña és l'autor i director d'aquesta peça on interpreta un dels papers al costat de Jerónimo Cornelles, Juan Carlos Garés, Juan Mandli, Manu Valls, Saoro Ferre i José Zamit. Els tres últims són noves incorporacions a un elenc que el 2011 va estrenar aquest espectacle, la primera producció de Sala Russafa, en col·laboració amb Arden.

I els acompanyen sobre l'escenari el baixista David Campillos i la cantant Rebeca Ibáñez, que ofereixen minimalistes versions d'Eric Clapton, Patti Pravo, Abba, Queen o Mike Oldfield, entre d'altres.

Excel·lents crítiques a la interpretació, posada en escena i text d'aquesta peça on els actors, respectant la seua aparença masculina, reviuen històries íntimes en què es fan més evidents les injustícies i traves que van forjar uns caràcters marcats per la rebel·lia, l'obsessió, la ambició, l'empatia o l'estratègia, segons els casos. Dones fascinants a través de les quals Sala Russafa convida a reflexionar sobre si ha canviat el concepte de la condició femenina.

Teatre
Foto de TEA3, autor de l'article

TEA3

Equip de redacció

Diseñado y desarrollado por Eclectick