Pràcticament, tothom té al cap la icònica imatge dels Gira-sols de Van Gogh, però pocs coneixen el que el pintor tenia a la ment. Aquesta setmana, Sala Russafa acull l'estrena de la versió en valencià de Vincent, de L’Últim Toc Teatre. Un espectacle que tracta la salut mental i la relació del malalt amb els cuidadors a través d'un dels artistes mundialment més populars.
Aquesta peça és la segona proposta de la programació especial 'Alcem el teló', amb què el centre de producció i exhibició teatral de la companyia valenciana Arden arrenca la seua XII temporada. Una selecció d´obres dedicada aquest any a mostrar el talent de joves creadors que estan dinamitzant l´escena de la Comunitat.
Del 15 al 18 de setembre es pot veure el muntatge de L’Últim Toc Teatre, que ofereix una nova visió sobre el mític pintor. A diferència de les pel·lícules en què era encarnat per Kirk Douglas (1956), més basada en la seva faceta artística, o per Willem Dafoe (2018), on es recreava el caràcter filosòfic i reflexiu, l'obra de teatre acosta a l'espectador la seva psicologia.
https://tea3.eu/ca/articles/la-salut-mental-a-traves-de-la-relacio-dels-germans-van-gogh
Vincent descobreix al públic una ment complexa, afligida d'epilèpsia, que acaba desenvolupant al·lucinacions i altres trastorns alhora que descobreix una creativitat sensible i inesgotable. “Com molts malalts mentals, Van Gogh ho portava tot a l'extrem. Quan es va ordenar sacerdot protestant, gairebé mor de gana complint els vots de pobresa rigorosament. I quan va descobrir la pintura, animat pel seu germà Theo, en vuit anys va deixar un llegat impressionant, amb més de 1.000 quadres”, assenyala Emili Chaqués, autor, codirector i un dels actors d'aquest muntatge, que està gairebé convençut que això no hauria passat si l'artista hagués nascut al segle XXI.
“Avui, molt possiblement, li haurien diagnosticat un Dèficit d'Atenció sent un xaval, haurien donat una consola de videojocs perquè estigués entretingut i un Diazepam perquè no molestés. Però Theo s'esforçava per mantenir-lo ocupat, per donar-li una via d'expressió perquè se sentís útil”, afirma Chaqués, que volia mostrar a l'espectacle la importància per a un malalt mental, com per a qualsevol persona, de tenir algú que confiï plenament en els seus capacitats.
L'escenari es transforma a l'interior de la ment de Vincent Van Gogh
A l'hora de crear el text de Vincent, el dramaturg i l'actor s'ha submergit en la correspondència entre els dos germans Van Gogh. També a documentació d'historiadors de l'art, metges i psiquiatres que han treballat sobre la figura de l'artista holandès. El resultat és una peça emocionant, amb tocs onírics, poètics però també humor i drama.
La posada en escena va a càrrec de Joan Miquel Reig, amb qui Chaqués codirigeix l'obra. Tots dos tornen a fer tàndem, després de l'elogiada Federico: funció sense títol, una obra que girava al voltant de García Lorca i que també va passar per Sala Russafa.
Reig aconsegueix traslladar a l'escenari la sorprenent imaginació del pintor, les seves emocions i la seva particular estètica s'apoderen de la caixa escènica, on es desenvolupa una trama on el públic descobreix les asprors de tractar amb una persona malalta, però també com estimular-les pot desencadenar una mica meravellós.