Un dels elements fonamentals de teatre és el conflicte. La contraposició entre personatges o d'aquests amb el seu entorn és el motor d'una acció que, en moltes ocasions, ocorre en un espai tancat per a facilitar la representació. Aquestes característiques es van donar en qualsevol casa durant el confinament, amb persones compartint un mateix espai i havent de fer front a una crisi, principalment externa: la pandèmia. Però, de vegades, també interna: descobrint sabors i disgustos de la convivència, identificant noves pors, qüestionant-se si aquella vida que semblava en perill era la que realment volien.
Aquest és el punt de partida de La última noche en el tejado, una obra de la qual Sala Russafa acull la seua estrena absoluta del 28 al 31 de gener, dins el '10 é Cicle de Companyies Valencianes'. Es tracta del primer projecte de Entre4paredes Produccions, formació nascuda de la Dramàtica i que hereta la seua condició de companyia resident de el centre cultural.
Irene González, José Torres, Maria Pérez i Concha García s'uneixen en aquest projecte artístic, sorgit d'un període que per a molts va ser de reflexió. "Per a mi, era el moment de no defallir, de crear, d'estar vius", resumeix Torres, mentre que González destaca la necessitat d'emprendre una nova etapa: "què millor moment per decidir el que vols fer i com, de fer alguna cosa que sents com a pròpia".
L'actriu i dramaturga, autora de muntatges com Si duele no es amor o Flores Azules, Premi de l'Públic de Sala Russafa el 2018 a l'Millor Espectacle Valencià, reconeix que el confinament li va permetre "connectar amb mi mateixa i veure que hi havia temes que volia tractar, però dels quals encara no havia parlat a través de l'teatre ". Així es va anar gestant un text que no només naix, sinó que també reflecteix la crisi sanitària.
La trama transcorre durant els dies tensos que quatre germans i la parella d'un d'ells comparteixen a la casa familiar de la infància, en un poble, mentre la mare està hospitalitzada a causa de la Covid-19.
"Però no ens quedem en l'anècdota, l'obra va més enllà per parlar d'una de les decisions vitals més importants: créixer. Em sembla molt interessant aquest abisme que planteja l'edat adulta, el moment de començar a prendre decisions per i per a un mateix, aquest instant en què tries baixar de la teulada ", explica l'autora, fent al·lusió al títol d'un muntatge que convida a mirar-se al mirall i valorar el que hem après.
Costumisme contemporani per reflectir un moment històric excepcional
Per a l'autora de La última noche en el tejado, "el present mai ha estat tan incert i, a el mateix temps, tan revelador". Una dicotomia que volia reflectir a través de cinc personatges que s'encarreguen d'establir i trencar els clixés associats al seu paper dins de la família. Trobem a una germana gran sobreprotectora i un germà petit sobreprotegit. També a dues germanes mitjanes oposades: una que es qüestiona la seua vida enfront d'una altra que sembla passar per ella de puntetes, sense implicar-se realment en res. I tot això és observat, des de la barrera, per un cunyat que no amaga la seua mirada crítica. "En realitat, són situacions quotidianes, pròpies de qualsevol família. Però amb la tensió afegida de viure un moment socialment convuls ", comenta l'autora d'una peça que codirigeix al costat de Jose Torres i en què tots dos formen part de l'elenc, al costat de Alexandra Durana, Maria Pérez i Chuso Puig.
"Interpretar amb mascareta és complicat, tractant de no acostar-te als teus companys massa, sense vore al complet les seues reaccions, tenint cura de no tocar més que la part de l'attrezzo i escenografia que et correspon... però dirigir així també és dificilíssim. En realitat, ens perdem gran part de l'expressió i de l'energia que es crea entre els actors. Ens falta molta informació, així que, fins al moment de l'estrena, no sabrem com és l'espectacle a el 100% ", confessa Torres.
Un repte per al qual han rebut el suport de Sala Russafa, on se senten "com a casa". Inclosos en el seu programa de residències artístiques, Entre4paredes ha comptat amb totes les facilitats per assajar a les aules de centre cultural i treballar amb els seus tècnics la implantació en sala, el moment en què s'instal·la l'escenografia i es poleix el disseny de llums, les transicions i efectes sonors ... "Després de mesos assajant, al baixar a l'escenari tot agafa forma i veus la llum a la fi de l'túnel. Ha estat un procés especialment complex però, dins d'aquesta situació estranya, hem intentat donar el màxim i seguir endavant amb un objectiu molt clar: fer teatre ", sosté el codirector de la peça, reflectint el sentir d'una companyia que arriba amb ganes de, malgrat tot, contribuir al dinamisme de l'escena valenciana.