'Maquiavelo' alça el teló de la temporada en Sala Russafa

Ignorant les supersticions, Sala Russafa puja el teló de la seva tretzena temporada aquesta setmana. I ho fa de la mà d?una de les figures més controvertides del pensament polític. Maquiavel és el nou espectacle de la formació extremenya Proyecto Cultura, en coproducció amb el Festival de Teatre Clàssic de Càceres, que del 14 al 17 de setembre es podrà veure per primera vegada a la Comunitat Valenciana i que, per tractar-se de l'arrencada de temporada del teatre de Ruzafa, comptarà amb un descompte especial del 20% a les localitats.

Pedro Luis López Bellot dirigeix aquesta peça escrita per Chema Cardeña i interpretada per José Vicente Moirón, que dóna vida al president del govern d'un país occidental contemporani. Al llarg de l'obra, en la seva evolució com a personatge, es van traslluint les teories del famós diplomàtic i escriptor italià.

Conegut per haver estat el primer politòleg de la història i per l'adjectiu pejoratiu que va derivar del seu cognom, Maquiavel va deixar el llegat d'obres fonamentals, com El príncep i La mandràgora. Dos llibres en què analitzava la manera com s'havia exercit el poder des de l'antiga Grècia a la Itàlia renaixentista en què vivia, component un manual sobre com ser un governant. Cinc segles més tard, les seves observacions continuen vives, com ho demostra l'espectacle que obre la temporada a Sala Russafa.

“És el moment de fer aquesta mena d'espectacles. Fa uns quants dies ha estat notícia la cancel·lació a Extremadura d'una obra dirigida per mi, però no podem crear pensant en censures. Com a artistes tenim la responsabilitat no només d'entretenir, sinó també de fer reflexionar la societat sobre temes que són rellevants, que afecten les nostres vides”, explica Bellot, per a qui el teatre és una arma democràtica, una expressió lliure del pensament.

Al març la formació extremenya va anar conformant la idea de crear un muntatge escènic entorn de Maquiavel i es va posar en contacte amb Cardeña perquè els havia interessat molt la seva peça La invasió dels bàrbars. A partir d'aquell moment i amb una coproducció exprés, es va escriure i va posar dreta aquesta història, estrenada al juny. Un temps de treball en què van conviure amb eleccions municipals i nacionals, coincidint les primeres funcions amb les negociacions i aliances polítiques que són notícia avui dia.

L'intèrpret de l'espectacle, Moirón, reconeix que el va sorprendre el text i la posada en escena perquè pensava que interpretaria el personatge històric, però es va trobar amb una peça de tall contemporani i un protagonista que l'obligava a ampliar la seva visió sobre els qui es dediquen a la política. “És un president de govern, però també un pare de família. Té les relacions personals, el perfil humà. I, alhora, ha de prendre decisions transcendentals i establir estratègies per aconseguir els seus fins que no sempre són netes. És aquí on es va traslluint tota l'anàlisi de Maquiavel sobre com exercir el poder, que segueix perfectament vigent més de cinc-cents anys després”, argumenta l'actor, que admet acabar cada funció esgotat en enfrontar-se al repte d'un espectacle unipersonal que s'escapa de les formes clàssiques dun monòleg.

Amb detalls com l'ús de la il·luminació, la posició d'una butaca o com porta la jaqueta el protagonista, es veu que està tenint un diàleg amb una altra persona, encara que aquesta no aparegui en escena. Veus en off donen rèpliques i expressen reaccions a les seves accions. Una gran pantalla de led emet imatges de quadres renaixentistes, però també de pop art i cites de Maquiavel, establint ponts entre passat i present. A més, altres elements de suport a l'escenografia són una cinta de córrer on l'actor s'exercita o una fila de micròfons i telèfons, en què fa declaracions públiques.

“Volíem que els espectadors poguessin acompanyar el polític en totes les seves facetes, sent testimoni de la diferència entre les seves vivències personals i el seu discurs públic, entre la imatge que treballa per transmetre i allò que realment pensa. No establim un judici, només deixem davant del públic un retrat que intentem que sigui el més realista possible del que podria ser un governant a qualsevol administració. I, ara com ara, reben l'obra amb entusiasme”, comenta Bellot, que està desitjant retrobar-se amb l'audiència de Sala Russafa, on Projecte Cultura ja va presentar Menina, sóc una puta obra de Velázquez o Conquistadores, Premi del Públic de Sala Russafa a l'Espectacle Revelació el 2022.

El retorn de Russafa Escènica

Una altra de les propostes escèniques d'aquesta arrencada de temporada arribarà del 21 al 24 de setembre amb l'estrena absoluta de L'eterna sensació de començar de zero, una coproducció de Sala Russafa amb el Festival Russafa Escènica i la jove companyia valenciana Viento a Favor.
El compromís del centre cultural amb el festival es remunta al començament, el 2011. I aquest any va més enllà, participant en la coproducció d'aquesta peça codirigida per Fernando

Soto i Jesús Redondo a partir d'un text escrit pel mateix Redondo amb Mar Mandli i Sonia Sahuquillo, que el protagonitza. Aquesta proposta parla de la construcció constant de la vida, que es pot veure com un camí d'obstacles o un pou d'oportunitats.

Estrena absoluta del nou espectacle familiar d'Arden

I obrint el ventall de públics que poden gaudir de la programació de Sala Russafa en aquesta arrencada de temporada, la formació Arden Producciones (impulsora d'aquest centre de formació, producció i exhibició d'arts escèniques) ofereix el 30 de setembre i 1 d'octubre estrena absoluta d'una peça per a espectadors de 0 a 100 anys.

Marian Villaescusa, un dels valors de la jove escena valenciana, signa i dirigeix Iaia, una comèdia fresca i amb un toc tendre en què una àvia s'enfronta al repte de connectar amb la seva néta preadolescent, absorbida per un altre tipus de connexions en línia. Andrea Jara i Rocío Ladrón de Guevara donen vida a aquesta divertida història sobre la importància de la família i la trobada intergeneracional.

“Hem dissenyat una obertura de temporada que mostra de quins són els principis de la nostra programació”, apunta Juan Carlos Garés, director del centre cultural. “D'una banda, hi ha la nostra feina per mostrar les propostes de companyies nacionals, però també el suport a les valencianes. I l'aposta per temes que interpel·len el públic, que tenen rellevància social, fins i tot quan ens adrecem als espectadors i espectadores més petites. És el tipus de teatre amb què ens sentim identificats. Volem entretenir i emocionar, però també fer-hi reflexionar. Som una sala privada, amb dimensions i pressupostos humils, però estem totalment compromesos amb professionals de l'escena. I, dins de les nostres possibilitats, aquesta temporada aspirem a enriquir ia agitar la cartellera valenciana”, afirmen des de la direcció del centre ubicat al popular barri valencià de Ruzafa i dedicat a la creació, docència i programació d'arts escèniques.