Per aquest motiu i per poder oferir un petit recital a la cerimònia de lliurament que tendria lloc al novembre de 2018 a Sant Petersburg, va nàixer la idea de Romancero Gitano. Però, després de diversos esdeveniments i casualitats, la que anava a ser una mostra poètica de 20 minuts, va acaber sent un recital d'una hora de durada.
D'aquesta manera, i després de la gira d'Incendios, Núria va tornar a l'escenari de La Abadía, aquesta vegada de la mà de Lluís Pasqual, en la que és la novena col·laboració entre els dos. I junts retornen, després de vint anys units, a la paraula de Federico García Lorca, el poeta i dramaturg que ha ocupat un lloc destacat en la trajectòria professional de tots dos, i que anteriorment els ha unit en Haciendo Lorca (1996), La oscura raíz (1997) i La casa de Bernarda Alba (2009). Romancero gitano, es va representar a la Sala Juan de la Cruz del Teatro de La Abadia de Madrid del 17 d'octubre a l'11 de novembre de 2018.
Es pot dir, sense cap dubte, que l'èxit de Romancero Gitano ha comptat amb l'aplaudiment unànime de crítica i públic: en les seues 23 representacions es va arribar a un 96 % d'ocupació total on van poder gaudir un total de 6.793 espectadors, xifres avalades per unes excel·lents crítiques.
Ànima andalusa
Romancero gitano, poemari de Federico García Lorca publicat el 1928 compost per dihuit romanços, té a Andalusia i als gitanos per protagonistes. Un llibre que evoca en tot moment les arrels del seu autor: l'amor a la seua terra, la seua passió, la tradició, la cultura, la història, la literatura i la religió.
Són poemes de temàtica romàntica carregats de populisme i folklore, de sensualitat, però també de frustració, tragèdia i mort. Una "atmosfera misteriosa de mort" lligada gairebé sempre a alguna forma de violència, carregada de simbolisme i metàfora. La pena andalusa és la figura central d'aquest Romancero i està personificada en els gitanos, autèntics protagonistes en la Andalusia lorquiana, arquetips de la llibertat i la passió; d'allò mític i d'allò tràgic. Representants únics de la veritat, del que és genuí, d'allò més instintiu i primitiu. L'ànima profunda d'Andalusia.
"El llibre en el seu conjunt, tot i que es diga gitano, és el poema d'Andalusia, i l'anomene gitano perquè el gitano és el més elevat, el més profund, més aristocràtic del meu país, el més representatiu de la seua manera i el que guarda la brasa, la sang i l'alfabet de la veritat andalusa i universal ". Així proclamava el propi Lorca en una conferència recital el 1935 a la que procurava afirmar-se en el caràcter anti tòpic i anti costumista del llibre, allunyant-se així de les crítiques: "Un llibre antipintoresc, antifolclòric, antiflamenc, on no hi ha un una jaqueteta curta, ni un vestit de torero, ni un barret pla, ni una pandereta ".
Els romanços lorquians són a més exemples de convivència entre elements tradicionals o cultes i populars. Una síntesi del món clàssic i el modern, entre tots els elements històrics que convergeixen a Andalusia: els romans, els àrabs i els gitanos.
Proposta escènica
L'aposta de Pasqual consisteix en una depurada posada en escena, amb tan sols unes butaques de teatre amanida amb la il·luminació de Pascal Merat, i l'espai sonor de Roc Mateu. La base de la proposta és la conferència que va donar García Lorca el 1935 amb introducció i comentaris al seu Romancero gitano. En escena, els poemes s'intercalen amb aquests comentaris i els records de Núria sobre els seus treballs sobre Lorca. Aquesta extrema sobrietat permetrà a l'espectador la màxima concentració en la paraula de Lorca, la seua bellesa, la seua sonoritat, les imatges que evoca, les ressonàncies que en ella ressonen a través de la personalitat i la veu única de Núria Espert.
Paraules de el director
A Federico García Lorca li agradava llegir i dir els seus poemes en públic, generalment a un grup d'amics ... Més que agradar-li, necessitava sentir l'efecte que produïa en els altres aquesta cosa inexplicable, fins i tot per a ell mateix, que era la seua poesia.
Les bales que van acabar amb ell no van poder fer-ho amb la seua obra. I hem conservat molts tresors. Un d'ells és el text que va escriure per a una lectura de Romancero gitano, on ell mateix introduïa i comentava les seues poesies.
Romancero gitano és el primer gran llibre de Federico, on ell es descobreix i es reconeix com a poeta. Un llibre de poesies, tan aparentment fàcils, com insondables. Per això ens vam quedar encara fascinats a l'escoltar aquest imant de les paraules que tanquen el misteri.
A través de les dones va expressar Federico moltes vegades els seus sentiments més profunds. I les actrius van encarnar a aquestes dones, amb els seus cossos i les seues veus. Núria Espert és una de les actrius que des d'algun lloc va escollir Federico per encarnar una vegada més, seguint la llum de Josefina Artigas, de Lola Membrives, de Margarida Xirgu ... I Núria ha respirat Federico durant molts anys. Per això de vegades, com un llampec, apareix enmig de la lectura el record d'alguna cosa compartit per l'actriu i el poeta més enllà del temps i de les seues normes.