Teatre

Sala Russafa recrea el magnetisme personal i creatiu de Lorca

'Federico, función sin título', repassa la vida del poeta mitjançant la documentació extreta de cartes, entrevistes i biografies no només de l'escriptor, sinó també dels que el van conèixer i amar

El 10é Cicle de Companyies Valencianes de Sala Russafa proposa aquesta setmana, de dijous 4 a diumenge 7 de febrer, una peça que té com a protagonista a un dels màxims exponents de la cultura espanyola de segle XX. En 'Federico, función sin título', Lorca reclama el dret a explicar la seua pròpia història, passant d'autor a personatge, en un retrat de la seua vida més íntima, a través dels amors i amistats que van marcar tant la seua persona com cadascuna de les obres que van anar component la seua truncada trajectòria.

El projecte va nàixer en un tren a Madrid, mentre l'intèrpret i coautor de la peça, Emili Chaqués, llegia un estudi sobre l'autor andalús centrat en les seues relacions personals. "Vaig començar a adonar-me que entenia millor certs matisos de les seues obres en veure com era la seua vida, si estava enamorat i de qui, o si acabava de patir un desengany. Era una associació tan senzilla i tan humana, que permetia apropar els seus versos a qualsevol lector", explica l'actor i escriptor valencià.

A l'institut, Chaqués va quedar fascinat quan una professora el va animar a participar al costat d'altres companys en un recital de poemes lorquians. Ara, una dècada després i fruit d'un extens treball, se sent un autèntic afortunat cada vegada que es fica en la pell de l'escriptor sobre l'escenari. "Sempre havia volgut fer un espectacle sobre Lorca i, un cop vaig descobrir el fil narratiu que necessitava, em vaig posar a investigar en hemeroteques i biblioteques. Va ser un procés molt intens, que semblava no tindre fi ", comenta el coautor de la peça. Cartes, biografies, entrevistes... no només de l'escriptor, també dels que el van acompanyar en vida i dels que van conèixer als seus amics i amants. Tota referència era vàlida per recrear la personalitat, la veu, els gestos d'una figura de la qual tot just queden vestigis.

"Ja que no tinc una tomba, deixeu-me almenys tindre un escenari", reclama Lorca com a protagonista d'un text que barreja fragments de les seues obres amb els escrits a quatre mans per Chaqués i Carles Montoliu, qui es va involucrar en la creació d'aquest espectacle. Una proposta que ha requerit prop de dos anys de preparació: entre recerca, escriptura, reescriptura i assajos, que va culminar amb la seua estrena al gener de 2019.

Música en directe, tocs d'humor i referències literàries

En l'última fase del procés creatiu de Federico, función sin título va entrar en joc Joan Miquel Reig. Ell també havia sabut del projecte en un tren, on es va trobar amb Chaqués. "Em va explicar el projecte i em va semblar meravellós, vaig tindre enveja sana. Al principi, ho havia de dirigir Montoliu, però no va ser possible per temes d'agenda i em vaig vore amb la immensa sort de poder incorporar-me a l'obra ", comenta el director d'escena qui també s'ha encarregat d'altres facetes de la posada en escena.

Des d'un primer moment va tindre clares l'escenografia i il·luminació que li suggeria aquesta història: molta terra, llum tènue i records per recrear "aquesta espècie de llimbs" on estaria Lorca, amb al·lusions a la cuneta on suposadament va ser enterrat després d'afusellat, però també un lloc de la memòria, on fa repàs de la seua vida. "Per això suggerim alguna cosa com un arxiu o biblioteca de què va recuperant moments i amors", explica Reig.

Sobre les taules, el poeta està acompanyat per Margarida Xirgu, la seua actriu fetitxe i confident en l'última dècada de la seua vida. Ella és l'encarregada d'encarnar memòries com la seua trobada amb Buñuel o Dalí a la Residència d'Estudiants de Madrid, la seua amistat amb l'escultor Emilio Aladrén, el pas per la companyia teatral La Barraca on va treballar amb els actors Eduardo Rodríguez Valdivieso i Rafael Rodríguez Rapún o la seua relació amb el crític d'art Juan Ramírez de Lucas.

"És una peça plena de l'encant i la gràcia que tenia Lorca, molt sincera i passional, com diuen que era l'autor", comenta Reig, que destaca el treball actoral d'Emili Chaqués (nominat a el Premi Crisalide al Millor Actor Revelació als Premis AAPV ) i Paula Santana, un duo amb una química innegable, a la qual se suma la bellesa de l'atmosfera musical del muntatge, amb la interpretació en directe de cançons escrites pel propi poeta.

Tot això en una posada en escena onírica, amb pinzellades surrealistes i poètiques, que fan de l'espectacle pur Lorca. No en va, el seu protagonista afirma en sobre l'escenari "aquesta nit, l'obra sóc jo".

Sala Russafa ofereix, amb quatre úniques funcions aquesta setmana, l'oportunitat per apropar-se a l'immortal escriptor granadí amb una mirada propera, descobrint a un temps la seva obra i passatges fins ara no coneguts de la seva vida. Una ocasió per deixar-se portar pel magnetisme personal i creatiu d'un dels més grans autors de la literatura espanyola.

Teatre
Foto de TEA3, autor de l'article

TEA3

Equip de redacció

Diseñado y desarrollado por Eclectick