Durant dues dècades va rondar el cap del dramaturg i director d'escena, Chema Cardeña, la idea de crear un espectacle sobre l'holocaust i el nacisme. Però volia fugir del dramatisme i la mera documentació històrica per construir una trama que atrapés el públic i el portés a preguntar-se què hagués fet, de viure aquelles circumstàncies.
“Tots sabem com pot ser de cíclica la Història, per això m'interessava molt que la gent es qüestionés, que fos sincera amb si mateixa sobre com hagués viscut tot allò”, assenyala l'autor de Shakespeare a Berlín, l'obra de teatre que torna a Sala Russafa per acomiadar-se dels escenaris amb vuit darreres funcions.
Del 12 al 22 de maig es pot veure aquest thriller de la companyia valenciana Arden Producciones dins la programació escènica del festival València Negra, cita imprescindible per als amants del gènere noir i marc on es va presentar per primera vegada a València, al maig de 2017, després de la seva estrena a Barcelona i Sevilla. La inclusió de l'obra al festival és perquè té un aire de cinema negre i una trama d'intriga creixent que es combina amb referències històriques per construir un relat carregat d'humanitat, però també de misteri i, sobretot, d'hondura psicològica sobre com s'enfronten els seus tres protagonistes al sorgiment, auge i caiguda del partit d'Adolf Hitler.
Són Leo, Martin i Elsa, tres amics que interpreten el mateix Cardeña amb Juan Carlos Garés i Iria Márquez. Es coneixen en els cercles artístics del Berlín de 1920 i gaudeixen de la llibertat regnant fins que, al principi dels anys 30, la feina i els diners escassegen. És el brou de cultiu d'un extremisme i un racisme que arribarà a cotes inimaginables.
Al llarg de l'espectacle, el país va patint una evolució ideològica en què els seus protagonistes es veuen abocats a posicionar-se i que es reflecteix com transcorre la seva vida quotidiana, la seva petita història, durant moments que han marcat l'esdevenir del segle XX, com l'incendi del Reichstag, la nit dels vidres trencats, la II Guerra Mundial o el final dels judicis de Nüremberg.
L'ambientació, amb la projecció d'audiovisuals de l'època, el disseny de llums i vestuari, van situant l'espectador al llarg del viatge que emprenen aquests tres personatges, portats pel que passa al seu país. Un ambient que complica inevitablement les seves relacions i que els portarà a enfrontar-se a un dilema que planteja a l'espectador la pregunta 'i tu, què haguessis fet?'
“Quan pensava a escriure aquesta obra no podia saber que el món canviaria tant, que els espectadors trobarien tantes similituds entre la realitat i el que passa a l'escenari”, explica Cardeña. I no només fa referència a la recent invasió d'Ucraïna per una Rússia portada per un líder de pretensions gairebé messiàniques que pretén reconstruir un imperi. També a l'auge dels extremismes i populismes en la política de pràcticament qualsevol país del món, inclòs Espanya, així com de la manipulació a través de propaganda i fake news. “Potser això és el que ha fet que aquest espectacle connectés tant amb el públic, que posa la societat davant del mirall”, assenyala el seu autor i director d'escena.
Sis anys de gira i mil anècdotes
Shakespeare a Berlín s'ha representat a més de 120 localitats d'Espanya i Portugal durant gairebé anys de gira, pandèmia inclosa. Tota una aventura que es va començar amb sessions d'escriptura i d'assaig, precisament, a la sala que acull la retirada dels escenaris.
"Un dels motius de crear Sala Russafa era tenir un centre de producció i exhibició escènica, on poguéssim gestar els nostres espectacles, però també acollir altres formacions en residències creatives i estrenes", explica Juan Carlos Garés, intèrpret i productor d'aquesta peça de Arden Producciones, la companyia impulsora del teatre allotjat al barri de Russafa.
Guardonada amb el Premi al Millor Text Teatral per l'Associació d'Escriptors i Crítics Literaris de València (2018), l'espectacle va ser finalista als Premis Max de 2017 al Millor Actor Secundari i candidat a les categories de Millor Espectacle Teatral i Millor Autoria. Són només alguns dels reconeixements que ha obtingut aquest muntatge, amb crítiques excel·lents al seu pas per ciutats com Barcelona, Sevilla, València o Braga i Porto (Portugal).
Un viatge que va començar al Teatre Gaudí de Barcelona, on va tornar l'any següent, just el dia després de la declaració d'independència per part del govern autonòmic català. Un clima de divisió social i política que va fer que d'aquelles funcions unes de les més intenses de la gira. La companyia també guarda un record especial dels col·loquis amb el públic organitzats en acabar les funcions, però també les xerrades espontànies d'espectadors que els esperaven a la sortida del teatre. "Hem tingut converses súper interessants amb descendents de jueus i d'alemanys que ens volien explicar què els havia semblat l'obra i les anècdotes de familiars que van viure aquella època", recorda Garés, per a qui també ha estat impactant situacions derivades de la pandèmia. Per exemple, actuar davant d'un pati de butaques per a 800 espectadors on només deixaven passar 30 persones, i la resta dels seients estaven tancats i travessats per una creu blanca. O tenir funció a les quatre de la tarda a Sevilla perquè a les sis havia toc de queda a la ciutat.
Shakespeare a Berlín s'ha consolidat com un dels espectacles més reeixits en 27 anys de trajectòria per a Arden Producciones, per als que ha arribat el moment de tancar aquesta etapa. “Trobarem molt a faltar aquests personatges i tot el que ens han donat, ha estat una experiència preciosa. Però ja estem preparant el nostre nou muntatge i hem de deixar espai per a altres històries” explica Cardeña, director artístic de la companyia, amb referència a El perfum del tiempo, la nova peça que estrenaran després de l'estiu i que completarà la 'Trilogia de la memòria ', que va arrencar amb Shakespeare a Berlín i va continuar amb La invasió dels bàrbars, espectacle actualment en gira, al costat d'algunes funcions escollides per a l'obra amb què recentment van celebrar el seu aniversari, La Niebla.
Fins al moment de fer fora definitivament el teló de Shakespeare a Berlín, del 12 al 22 de maig queden vuit representacions a Sala Russafa, carregades d'emoció i de referències al passat, però també al present. Dues setmanes abans que els vestits, el text i l'escenografia passin a un bagul, al magatzem, a l'arxiu. I quedin en el record, per al públic i els intèrprets, un munt d'aprenentatges i de bones històries.
