La música, l'humor, el gamberrisme i la tendresa conviuen en aquesta història sobre una diva de la cançó, alcohòlica i caòtica, que és acompanyada en la seua 'gira mundial' per una tímida i talentosa pianista que amaga un secret. Aviat s'estableix entre elles una relació que va creixent i complicant-se al temps que fan seus, sense pors ni embuts, versions de clàssics com Moon River, Je ne regrette rien, With or without you o Bésame mucho, entre d'altres. Cançons que es complementen amb temes originals en una comèdia amb música en viu on l'enorme química entre els seus protagonistes genera una explosió d'entusiasme i alegria que s'expandeix de l'escenari a l'pati de butaques.
Tot va nàixer a Barcelona, fa uns anys, quan li van proposar a Pérez fer una peça de petit format amb una altra actriu i va crear el personatge d'aquesta diva. Era el germen d'un cabaret per al qual, a l'arribar a València, va haver de buscar nova companya. "Feia anys que Josep i jo volíem treballar junts. Havíem coincidit en alguns projectes i teníem la intuïció que podíem congeniar. Li vaig proposar incorporar-se a l'espectacle i es va negar. Li vaig contestar que ho pensara i que li diria a l'endemà perquè em digués que sí. Així vam començar els assajos, sense que ell sabera que havia de fer de lady ", recorda la creadora de l'espectacle.
"Va saber fer-ho tan bé que, a poc a poc, semblava que fóra idea meua que el personatge fóra vestit de dona, encara que portara barba. Fins que no va arribar amb un vestit seu perquè m'ho provara, no em vaig adonar que allò anava de debò ", explica Josep. I tant. La complicitat sobre l'escenari dels dos artistes va ser tal que Two ladies or not two ladies es va convertir en un èxit unànime de públic i crítica, amb temporades a Madrid i gires per tot el territori autonòmic i nacional. "L'allau de treball era tal que vam haver de marxar a viure junts per poder crear al mateix temps que fèiem les funcions", explica Pérez. Els va arribar una eclosió d'encàrrecs per a altres formacions com Albena (L'Aneget lleig i Tic Tac) o Trencadís (Merlín, un musical de llegenda), col·laboracions amb creadors com Joan Font i esdeveniments com la presentació de el XX aniversari dels Max, entre altres. I va venir regada per una pluja de reconeixements a aquests treballs, com dos guardons el Millor Espectacle Musical en els Premis Max (2016 i 2018), a l'Millor Musical Familiar en els Premis Teatre Musical (2018) i tres Premis Broadway World (2018).
Retorn als orígens
Des de la creació de Cashalada arran d'aquest espectacle que ara torna a la cartellera, han estat sis anys dedicats gairebé en exclusiva a la creació i interpretació en els quals, segons Pérez, ha crescut entre els dos una perfecta compenetració en allò professional i una amistat en el personal: "Josep és un pencaire nat. Jo fique la part metòdica i ell incorpora aquest sentit lúdic, el perdre-li la por a jugar amb les cançons i entre nosaltres quan estem creant o a l'escenari. Això s'ha convertit en marca de casa, es trasllada a tot el que fem i acaba arribant a el públic ". Una simbiosi que ha portat a Zapater a deixar en segon pla altres facetes, com la pertinença a grups de rock i de música antiga, per compaginar la seua participació al Cor de la Generalitat amb la composició, interpretació i direcció musical d'espectacles per a Cashalada, en projectes propis o d'encàrrec. "Si fóra equivalent l'esforç al sou, en aquests anys ens hauriem fet amb diners suficients per comprar vacunes per a tothom", fa broma el músic i intèrpret.
No obstant això, durant el confinament van estar sospesant la possibilitat de tancar la companyia, ja que un parell de setmanes abans havien estrenat la seva nova peça, Divina aberració, que van haver de frenar durant mesos. Afortunadament, altres treballs com la realització de la BSO del film valencià Coses a Fer Abans de morir (Millor Banda Sonora en els premis de l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual 2020), els va fer seguir endavant. "Per a nosaltres recuperar ara Two ladies or not two ladies és un autèntic regal perquè ens permet connectar amb el que va ser el punt d'arrancada de tot això. Ara ja som conscients que tenim un estil i una personalitat pròpia. Tenim l'oportunitat de fer l'obra després d'haver madurat com a companyia, com a artistes i com a duo. Així que estem desitjant vore com es percep tot això sobre l'escenari, com creix la representació ", explica Pérez.
De dijous a diumenge a les 19h i amb funcions en valencià, els espectadors de Sala Russafa podran gaudir dels dos entranyables protagonistes d'aquesta peça que va comptar amb la col·laboració de Rodolf Sirera i Carles Alfaro en la fase final del seu procés creatiu. Vestuari histriònic, moments delirants i complicitat amb la memòria musical col·lectiva de el públic per a una proposta que alterna l'humor sensible amb el gamberro i que inclou la versió de Yesterday "més divertida de la història de la música", segons el crític Javier Vallejo (diari El País). Una oportunitat per gaudir de dos potents talents musicals i interpretatius que troben l'un en l'altre el major estímul per oferir el millor de si mateixos, com en un bon maridatge.
