Goya

Observant l'obra pictòrica de Goya, la seua biografia i la societat espanyola del seu temps com a inspiració, presentem un espectacle de titelles i objectes contemporani, d'estètica rotunda, que transmet a l'espectador d'una manera vivencial l'imaginari d'un artista capital en la nostra història. Proposem una immersió sensitiva al cap d'un geni que va eixamplar el sentit profund de l'art i l'artista, i el va fer d'una manera tan activa i compromesa que el seu esperit encara vibra i ressona dins de les seues obres. 
 
NOTA DEL DIRECTOR:  
Tots aquells que han volgut indagar en el significat de les pintures negres de Goya més enllà de la seua substància pictòrica han acabat veient-se enfrontats a un impossible. No em veig jo, davant semblant evidència, si més no amb l'ànim de pretendre-ho, encara que anara amb les profitoses ferramentes que brinda l'art teatral.  
Després de contemplar les obres en el museo del Prado i processar la instantània agitació interior que causen, em vaig detindre esperant que el pensament concretara un agafador. La descarnada neciesa en els rostres, la lluentor de cresol en les còrnies, la violència  crua, els tumults en processó, l'horitzó mort, els atmosfèrics celatges, l'irremeiable de tot el que en eixes parets enlairades es representa… i el gos.  
Tot em va resultar intolerable. Vaig sentir com es nuava una víscera.  De la mateixa manera que la representació teatral catalitza l'angoixa i el neguit humans, el pintor verdader, amb les seues projeccions, desactiva les escomeses més fosques de la raó. Pintar totes eixes escenes perquè custodien la teua intimitat tanca un misteri fascinant. Aterridorament fascinant. L'art, pot ser que sense pretendre'l, és valent. El pintor, el poeta… Valent amb si mateix.  
  
 Jaume Policarpo