'Bruno' és la història d'un alumne exemplar que viu a la llar perfecta, estudia al millor institut de la ciutat i mai no s'ha ficat en embolics. L'orgull dels pares i professors. Tot i això, el xaval viu una altra realitat. S'amaga i es tanca al seu món: l’aseo de l'institut, l'únic lloc on se sent segur i protegit d'un grup de persones que fan dels seus dies una experiència horrible.
La Companyia Off compta per a l'ocasió amb un elenc i un equip de luxe. “Hem estat dos anys i mig treballant en aquest projecte”, explica Mamen Mengó, coautora del muntatge junt a Víctor Lucas. Sobre l'escenari, actors i actrius professionals que són “del millor que hi ha a València”.
"Estem molt orgullosos de l´equip, tots tenen molta experiència", afegeix Víctor Lucas, i això sempre és garantia d´èxit. Una impressionant escenografia obra de Luis Crespo (especial atenció al mòdul mòbil de l’aseo on es tanca el protagonista) i un acurat vestuari dissenyat per María Almudéver posen, juntament amb la il·luminació a càrrec de Stefano Recchia, el guarniment perfecte per gaudir de ' Bruno'.
Un “repte absolut”
És la primera vegada que la Companyia Off s'enfronta a un musical amb banda en directe, cosa que sens dubte és un atractiu més. I “un repte absolut”, assenyala Lucas, que també és autor d'aquestes cançons. Peces que, apunta Mengó, "són pura emoció, connecten directament" amb l'espectador i acompanyen a la perfecció la història.
Tractant un tema com el bullying, el musical 'Bruno' té moments durs. Però també divertides escenes pròpies d’una comèdia. “No hem volgut edulcorar la història”, assenyalen els autors. L'obra s'ha concebut “en clau positiva, però hem volgut mostrar el problema” en tota la seua extensió. “Des del punt de vista de qui pateix el bullying, però també mostrar-lo des de qui mira i no diu res, des dels professors que de vegades no saben com afrontar el problema...” Amb això, destaca Mengó, “tots ens podem vore identificats amb algun dels personatges”. No en va, tothom ha estat dins o prop d'una situació com la que travessa Bruno.
Tot i això, 'Bruno' és també un cant d'esperança, una festa on el teatre apareix com a salvador. Els amics aconsegueixen traure Bruno de l’aseo, del seu refugi, i portar-lo a les classes d'interpretació. El teatre com a salvavides.
