Què es pretén amb ‘8 Reinas’?
Repassar el paper de la dona en la història de la humanitat. Concretament el seu paper en la política i govern dels estats. Bussejar en els seus condicionants, les seues possibilitats i les realitats de les èpoques en les quals van viure. Així, huit reines (set reines i una emperatriu) ens relaten les seues vides en un moment crític d’elles mateixes. Són reines que van reinar, no reines consort i meres esposes de reis. Elles van tindre la responsabilitat de governar els seus països en diferents moments de la història.
Maria Estuardo, reina d’Escòcia; Catalina II la Gran, emperatriu de Rússia; Isabel la Catòlica, reina de Castella i Aragó; Maria Tudor, reina d’Anglaterra; Cristina I de Suècia; Isabel II de Borbon, reina d’Espanya; Juana I de Castella, ‘la loca’; i Elisabeth I d’Anglaterra. Per què eixes 8?
Per la seua peculiar història. Son dones que es van enfrontar al poder masculí. Que van viure en molts casos sotmeses, malgrat ser elles les que governaven. Però al mateix temps dones de la seua època i dones amb tots els seus atributs. S’enamoraren, foren traïdes, espiades i moltes voltes menyspreades.
'8 Reinas' és '7 Reinas +1? Altrament dit: Si ja vaig vore '7 Reinas', per què he de vore '8 Reinas'?
‘8 Reinas’ no és tan sol una reina més que ‘7 Reinas’. Perquè no es tracta només de monòlegs de 8 actors. Cada reina aporta una escena més d´interacció amb els altres, a més d’una nova cançó que també afegeix proposta en escena, i, en definitiva, tot l’espectacle es veu enriquit amb la presència d´un actor més que canvia l’acció dels altres. És un espectacle més complet. I crec que pots tornar a veure l’espectacle i descobrir nous aspectes que no havies vist abans. Sense comptar que hi ha noves incorporacions a l’elenc i que la música en directe que ens regalen David Campillos i Rebeca Ibañez és tot un luxe.
S´incorpora el personatge de Maria Tudor. Per què? Què aporta?
Maria Tudor és una reina que aporta un aspecte fonamental de les dones: la maternitat desitjada i de vegades obligada per la societat; i en aquest cas, el poder i l´estabilitat d´una reina al seu tron. És un aspecte que faltava en el plantejament de la feminitat al poder. Una reina estèril tenia el dies contats perquè l´hereu era la primera obligació d´elles. Ens mostra la desesperació de Maria. La seua lluita per ser reina abans que dona és molt important.
Han passat ja més de 10 anys des de '7 Reinas'. Segueix sent igual de necessari reconèixer el paper de la dona en la història i reivindicar en la vida una igualtat real? No hem avançat res?
Sens dubte que és necessari. Només hem de veure com han celebrat els polítics progressistes europeus la incorporació d’una presidenta de govern fa uns dies a un país nòrdic... És una notícia i es pren com un avanç inaudit. Les coses han canviat molt poc en 500 anys quan parlem del paper de la dona en la societat. El poder continua sent un privilegi i un dret dels homes. I té el mateix si parlem del poder polític, de l’empresarial o fins i tot, dins d’una família (encara als nostres dies, en moltes famílies).
La dona mai està en condició d´igualtat front a l´home. Es qüestiona tot. Des de la seua roba, les seues paraules o la seua capacitat, pel fet només de ser una dona. És como si tingueren el poder només com a préstec. No hem canviat, i eixa lluita continua. ‘8 Reinas’ és un exemple del que van patir aquestes dones per exercir i conservar el poder. Volem evidenciar el seu dret a governar com qualsevol governant i el maltractament que la història ha tingut amb elles.
Per què són homes qui interpreten a aquestes reines?
No és un capritx. Trobe que per a fer justícia a aquestes dones, era més interessant fer-ho des de la masculinitat, per a comprendre-les millor, per a posar-se en la seua pell literalment i entendre com a homes quina va ser la seua situació i com de difícil va ser per a elles sobreviure en un món organitzat i creat per als homes.
Tot i ser totes dones poderoses, no ho van tindre gens fácil…
Algunes van repetir el rol masculí, caiguent en els mateixos errors. Altres van lluitar per imposar el seu propi prisma femení i algunes van dessistir davant la impossibilitat d’exercir el seu càrrec amb llibertat i sense la tutela d’un home.
Són huit dones amb les seues virtuts i els seus defectes. No es tracta de santificar ningún, sinó de reflexionar sobre l’evolució de la dona en la historia. De com es va tractar d’apartarles dels assumptes d’estat i de com va ser el seu pas per la política, tot i la férrea oposición masculina. Tot això, en un exercici de feminisme portat a la práctica per 8 actors, que també s’han ensenyat la dificultat de ser dona en qualsevol época.