La dansa ocupa un lloc destacat pel que fa als finalistes amb segell valencià als 27è Premis Max. És el cas de dos dels títols que competeixen a l'apartat de Millor espectacle de dansa: Corps seul, de Christine Cloux, coreògrafa, directora i ballarina suïssa, però resident a València des de ja fa més de dues dècades; i A la foscor tot es mou, producció de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), amb coreografia i direcció a càrrec de Paula Serrano. Aquesta darrera aspira també al guardó a la Millor coreografia. Cloux, per la seva banda, el de Millor intèrpret femenina de dansa.
Per a Serrano, la seva nominació suposa, d'alguna manera, una aposta dels Max per “les noves generacions de la dansa. Crec que estic aquí representant tots els creadors emergents i això em fa molt feliç”. A l'altre extrem, amb una trajectòria professional al voltant de quatre dècades, Cloux assegura sentir-se també “satisfeta i emocionada per la seva nominació, però sobretot molt sorpresa, ja que estic alineada amb gent que arriba amb grans produccions, escenografia, vestuari… I el vestuari de la meva obra, per exemple, ho va fer la meva pròpia mare”.
El llistat de finalistes valencians inclou també, a l'apartat de Millor espectacle musical o líric, l'obra Bruno, el musical que ho va canviar tot, produïda per Off Teatro, coincidint amb la celebració del seu 20è aniversari, i escrita i dirigida per Víctor Lucas i Mamen Mengó. “La muntem amb molt d'esforç i escassos recursos, però el resultat és a l'alçada de grans produccions. De fet, encara que va néixer amb poques pretensions, durant dues temporades va anar creixent, gràcies al suport del públic. Per això, ser ara finalistes als Premis Max és el millor colofó a tota la feina que hem fet. Per nosaltres està sent com viure un somni. Esperem que això ens serveixi com a trampolí per poder continuar propulsant Bruno, el musical que ho va canviar tot i expandir fronteres”, apunten els responsables de l'obra.
Finalment, Mingo Albir, professional català assentat des de fa més de vint anys a València, figura a la categoria de Millor disseny d'il·luminació pel seu treball a Tots eren fills meus, del Teatre Lliure. “No em sento creador. Porto tota la vida reivindicant els oficis teatrals, com, en el meu cas, el d'il·luminador”, explica, com a al·legat a favor d'aquells professionals de les arts escèniques i la feina dels quals sol quedar fora de la brillantor de l'escenari i els focus. “La nostra tasca és donar suport a la idea del director”, conclou.
Al marge dels esmentats espectacles i professionals de la Comunitat Valenciana, els 27è Premis Max de les Arts Escèniques – Tenerife parteixen amb Forever, de la companyia basca Kulunka Teatre, com a favorita, amb quatre nominacions. Altres obres destacades són Falsestuff. La mort de les muses, del Centre Dramàtic Nacional; La casa buida, de Projecte Larrua; o Mont Ventoux, de Kòrsia. El llistat complet de finalistes es pot consultar aquí.
A més de les obres a concurs, el certamen ha concedit dos premis especials més: el Max d'honor, que ha distingit la trajectòria professional de l'actriu catalana Nuria Espert, i el Max aficionat o de caràcter social, que ha reconegut la tasca de LaTrup Associació Teatral Universitària Troysteatro, establerta a la Universitat de la Llacuna (Tenerife). També es lliurarà per segona vegada el Premi Max aplaudiment del públic a aquell espectacle que hagi recollit un suport més gran dels espectadors teatrals.
Tribut al geni de la dramatúrgia Ángel Guimerà
La gala dels 27è Premis Max de les Arts Escèniques – Tenerife es presenta aquest any sota el lema L'escena, travesses d'il·lusió i, dirigida pel dramaturg José Padilla, guanyador de dos Max, proposa un recorregut per la vida del poeta i autor teatral canari Ángel Guimerà, de qui se celebra el primer centenari de la seva mort al juliol. “El lema connecta directament i molt íntimament amb l'esperit de Guimerà, per la il·lusió de crear que proposa a les seves obres, la qual ens mou, ens inspira i ens empeny cap endavant creadores i creadors”, explica Padilla.
Així, sobre l'escenari de l'Auditori Adán Martín es reviurà la travessia marítima que va portar Guiméra fins a Catalunya, on es va alçar com un dels màxims exponents de la Renaixença de les lletres catalanes i el dramaturg en llengua catalana més destacat de la seva generació. Va arribar fins i tot a ser proposat per al Premi Nobel de Literatura en reiterades ocasions.
Sobre els Premis Max
La Fundació SGAE organitza els Premis Max de les Arts Escèniques des del 1998. El guardó és un disseny del poeta i artista plàstic català Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), impulsor d'un dels col·lectius renovadors de l'art espanyol de postguerra. Els Max s'han consolidat al llarg de tots aquests anys com a reconeixement més ampli en l'àmbit de les arts escèniques a Espanya.