Actualitat

'Escritoras': Una història d'amistat i de creació

El nou espectacle de Maracaibo Teatre, basat en el llibre de Carmen G. de la Cueva i la il·lustradora Ana Jarén, teixeix les vides d'autores espanyoles del segle XX.

‘Escritoras’, el nou projecte teatral de Maracaibo Teatro, recrea la commovedora relació d'unes dones que van trobar a l'escriptura i l'amistat la força per creure en elles mateixes. Carmen Baroja, Maria Lejárraga, Emilia Pardo Bazán, María de Maeztu, Victoria Kent, Elena Fortún, Carmen Laforet, Carmen Martín Gaite… entre d'altres. Hi va haver un moment a Espanya en què tot semblava possible per a les dones: estudiar, eixir de casa, teixir fils d'amistat i plantar una petita llavor que, malgrat la guerra i la postguerra, va germinar en poemes, llibres i cartes.

El nou espectacle de la companyia Maracaibo Teatro, una adaptació teatral lliure del llibre homònim de Carmen G. de la Cueva i la il·lustradora Ana Jarén, és un bell relat de sororitat i escriptura que teixeix la genealogia d'unes dones enlluernadores, cultes i apassionades que desborden emoció i compromís. La funció teixeix una història d'amistat i creació combinant text i dansa, com ja és habitual a la companyia.

Segons Cristina Maciá, directora de la companyia, “aquesta és una història que entrellaça les vides d'aquestes creadores de principis del segle XX, ja que hi ha un fil que uneix la vida de les dones. Aquest fil és tan fi com el cabell d'un nounat, sembla fràgil, capaç de trencar-se si es tiba massa, però és infinit en la longitud; creix i creix i creix amb el temps i s'estira amb la petita lluita de cada dia”.

"Aquest és un apassionant projecte que la companyia afronta amb especial afecte i cura per fer un homenatge a totes aquestes dones que van afrontar la seua passió per l'escriptura en moments històrics on això era una autèntica heroïcitat", assenyala Cristina Maciá. Assegura que “una dona que escriu s'ha de barallar amb tota una tradició de silenci i amb el menyspreu dels altres. I en aquesta lluita, aposta sempre per la pròpia veu. Encara que dubte, encara que estiga esgotada i desesperada. Quan la dona escriu no té res excepte la pàgina i no pertany a ningú més”.

La directora explica que “en aquesta funció no comptem les seues biografies, ens conformem amb estirar alguns fils de les vides quotidianes d'aquestes dones que ens ajudin a entendre-les millor. L'espectacle segueix aquests fils que encara hi ha solts i tracta de cosir una d'aquelles precioses cobrellites fetes de retalls, de colors i formes diferents, amb records i fragments de les autores de la nostra genealogia”.

Teatre Feminisme
Foto de TEA3, autor de l'article

TEA3

Equip de redacció

Diseñado y desarrollado por Eclectick