Les pluges torrencials van danyar sales, magatzems i infraestructures i van obligar també a una cancel·lació massiva de funcions que, indubtablement, ha tingut un enorme impacte econòmic negatiu en sales, companyies i professionals.
Després de la tragèdia, aquests demanen, més que mai, un nou model capaç d’enfortir el teixit creatiu i productiu, no sols per reparar allò que la pluja s’ha endut, sinó també per seguir construint un sector resilient i innovador. Aquesta situació, tot i traumàtica, deuria convertir-se en una oportunitat per a posar en marxa aquelles reformes que encara quedaven pendents.
La necessitat d’un Circuit fort
Un dels pilars per al desenvolupament de les arts escèniques és la creació d’un Circuit Cultural Valencià (CCV) estable, cohesionador i potent que permeta la circulació d’espectacles arreu de tot el territori valencià. Cal abordar el desenvolupament de les mesures necessàries per a coordinar i potenciar les gires de les companyies valencianes en el Circuit, en benefici del sector i de l’espectador.
Un Circuit que permeta donar eixida a la ingent producció valenciana i que garantisca també la participació del sector escènic i altres camps de la cultura en el seu disseny i supervisió junt a l’administració. Un Circuit ben articulat, amb una programació planificada que afavorisca al mateix temps la connexió entre professionals, companyies i espectadors, oferint una oferta plural i de qualitat per impulsar la fidelització del públic i la sostenibilitat de les sales i els projectes.
El paper de l’administració: el sector demanda una aposta ferma i compromesa
Resulta essencial que les institucions públiques responguen a la crida del sector i s’impliquen en la reconstrucció de les infraestructures, la promoció de projectes i la formació de nous talents. Ajudes directes acompanyades de polítiques culturals de llarg abast són un punt de partida irrenunciable per a garantir la viabilitat de les companyies, el manteniment de les sales i la dignificació de les condicions laborals dels professionals de les arts escèniques. La col·laboració amb la professió, escoltant les seues necessitats reals, és el camí per a aconseguir que les mesures siguen efectives.
Renàixer de les cendres (o del fang)
La DANA va sacsejar un ecosistema artístic ja molt tocat de per si, que, malgrat tot, manté la seua capacitat de resistència i innovació. Reconstruir, però també repensar, és la meta d’un sector que reivindica la seua rellevància social i cultural. Comptar amb un circuit fort, una oferta seductora i el suport inequívoc de l’administració és imprescindible per a situar les arts escèniques valencianes en la posició que mereixen. Aquest pot ser el moment d’aprofitar l’empenta i la voluntat de reforma per a fer un salt endavant i reforçar, d’una vegada per totes, el paper central de la cultura en la societat valenciana. Ara, tots, professionals, empreses i sobretot administració, cal que ens posem immediatament a la feina perquè no hi ha temps a perdre.