Teatre

Sala Russafa celebra els seus 10 anys amb la reedició de '7 Reinas'

Tres generacions de l'escena valenciana encarnen ara als personatges de l'obra presentada en 2011 y escrita per Chema Cardeña

El 2011, Sala Russafa presentar el seu primer espectacle, una coproducció amb Cremen que va suposar un èxit de públic i crítica. Ara, la recupera amb variacions en l'elenc i posada en escena per celebrar el seu desè aniversari.

Arranquen les representacions de 7 Reinas en Sala Russafa. Una dècada després de la seua estrena, del 12 de febrer a l'14 de març, torna a l'escenari aquest espectacle l'èxit de públic del qual va obligar a prorrogar les funcions i portar a ampliar la peça, presentant 8 Reinas en 2012.

Ara torna a la cartellera la versió original, on set actors de l'escena valenciana de tres generacions diferents es fiquen a la pell de set monarques, dones que van exercir efectivament el poder al llarg de la Història. Vestits de vestit de jaqueta i sense afeminar la seua interpretació, aquests homes passen per la solitud que imposa qualsevol càrrec d'alta responsabilitat, sobretot per als que estan constantment qüestionades per la seua condició de gènere.

Chema Cardeña, el seu autor i director de l'espectacle, a més d'un dels seus intèrprets, va escollir aquesta via per fer més explícita la injustícia que al llarg dels segles ha hagut de suportar la meitat de la població mundial. "En el seu moment, em va semblar molt més impactant que aquests passatges, amb tot el que impliquen, els veiés el públic encarnats per homes. Vaig pensar que si formava un elenc femení, alguns es escudarían en què era una obra 'per a dones'. I una dècada després, estic encara més convençut que és una manera de donar-li força a l'missatge de l'obra ", explica el dramaturg.

En la seua opinió, aquests anys han suposat una gran evolució social. "Moviments com el #MeToo o el calat que ha anat adquirint el feminisme ha fet que el que abans ens semblava normal, ara ens grinyole. Estem més receptius i ens adonem de quantitat de detalls que han anat minant la dona en l'àmbit laboral i personal des de fa segles. Però encara queda molt per fer ", comenta el dramaturg.

Manu Valls, Saoro Ferre i José Zamit s'incorporen a un elenc que recupera Jerónimo Cornelles, Juan Carlos Garés i Juan Mandli, al costat de el propi Cardeña, com a protagonistes de el muntatge original. Són els encarregats de donar vida a Maria Estuardo, Catalina La Gran de Rússia, Isabel La Catòlica, Cristina de Suècia, Maria Tudor, Juana La Loca i Elizabeth I.

Ficció i realitat conviuen en les escenes en que retraten aquesta selecció de reines que no van ser consorts, sinó que van haver de governar i defensar el seu tron ​​en un món fet per i per a homes. Moments íntims on l'espectador treu el cap a l'ànima de cadascuna d'elles i als obstacles que van haver de sortejar pel simple fet de ser dones.

Emotivitat, força i tocs d'humor formen part d'uns passatges que va enllaçant la música en directe de la mà de el baixista David Campillos i la cantant Rebeca Ibáñez, amb versions de cançons que inclouen des Sylvie Vartan a The Beatles, Abba o The Supremes, entre d'altres. I s'incorpora a la posada en escena el component audiovisual per presentar a cada monarca. Un proposta poc comú que fins el 14 de març romandrà en cartellera.

Un aniversari agredolç

El retorn de 7 Reines, primer espectacle que va produir Sala Russafa en col·laboració amb Arden, és la manera de celebrar que el centre cultural impulsat per aquesta companyia valenciana compleix deu anys. Encara que en realitat, va néixer al cap de Joan Carles Garés i Chema Cardeña fa un quart de segle, quan van començar junts el seu camí escènica i somiaven amb fundar un espai de formació i creació, on programar a altres companyies i crear una oferta cultural oberta a altres disciplines. Era el germen d'el teatre de Russafa.

"Mirant enrere, et trobes amb que la realitat supera la fantasia. Ens hem tret l'espineta, això és cert. Però cal admetre que res ha anat per on ens imaginàvem. I que no ens penedim de res ", afirma entre rialles Garés, un dels quatre socis fundadors i gerent de Sala Russafa.

Animats per un programa estatal per a la creació d'una xarxa de teatres de petit i mitjà format, Garés, Cardeña, David Campillos i Ángeles Marchirant es van embarcar en el projecte amb la concessió d'un ajut. Però les conseqüències de la crisi immobiliària van arribar en forma de retallades i tres dels quatre anys de subvenció promesos es van perdre.

Davant d'aquell primer revés, van optar per seguir endavant i els primers anys "van ser terribles, el risc econòmic era enorme i la quantitat de treball ens deixava sense forces", recorda Garés. Tant que van passar a ser tres els socis de la sala. Tot i així, el centre cultural va començar a caminar amb la seva línia docent, les seves residències creatives, els seus coproduccions amb Arden i la seva programació regular teatral, a la qual s'afegeixen propostes musicals, xerrades i col·laboració amb festivals.

Poc a poc, va anar generant un públic fidel, un caràcter propi. I en l'època en què l'equip començava a gaudir tímidament de el camí fet, quan es començava a plantejar com celebrar el desè aniversari, va saltar la pandèmia. Després de sis mesos tancats, Sala Russafa va reobrir les seves portes al setembre per dur endavant la seva desena temporada, renunciant a la majoria d'actes i propostes amb les que volien commemorar la seva inauguració, per quedar-se únicament amb les representacions de el que va ser el seu primer espectacle, 7 Reines.

"Per a mi, aquest aniversari arriba en un moment controvertit. Em fa molta pena pels espectadors. La gent de la perifèria no pot venir a el teatre i és el 30% del nostre públic. I a què ens queda a la ciutat, només podem oferir-los el 50% de l'aforament ", explica Cardeña, que considera autèntics protagonistes de les representacions als que ocupen les butaques. "Ara som els actors els que mirem emocionats a el públic. Venir avui dia a el teatre és un acte de veritable voluntat, d'autèntica passió per les arts escèniques. La gent ha hagut de renunciar a moltes coses, viatjar, a veure a familiars, a sopar amb els amics ... però a el teatre segueixen venint. I mai els estarem prou agraïts ", comenta l'actor i dramaturg, que assegura que aquest suport els dóna forces per seguir endavant.

Chema Cardeña Teatre
Foto de TEA3, autor de l'article

TEA3

Equip de redacció

Diseñado y desarrollado por Eclectick