Des que va tancar les portes a meitat dels 90, l’edifici del Princesa va ser convertit en centre de reunió del moviment ‘okupa’. L’any 2005, l’Ajuntament de València va encetar un informe que estudiava la viabilitat d’expropiar l’immoble amb la intenció de rehabilitar l’antic teatre i que acollira una escola d’arts escèniques. Però el tràgic incendi de la matinada del 27 de febrer de 2009 va desbaratar qualsevol possibilitat de recuperar l’edifici. Aquell mateix any va haver de ser enderrocat.
El final pot ser tràgic, però la història del Princesa és gloriosa. Es va construir per l’any 1853, seguint un disseny de l’arquitecte José Zacarías Camaña, que abans havia estat l’encarregat de culminar les obres de la façana del Teatre Principal. No obstant, l’edifici del Princesa conegut les darreres dècades era fruit de la reforma que, l’any 1956, va fer un altre arquitecte, Miguel Sanchis.
Curiosament, va ser el naixement del Princesa el que va propiciar que el teatre més antic de la ciutat de València fóra batejat com a Teatre Principal. Des de que es va construir (va acollir la primera funció l’any 1832, amb l’obra encara inacabada), l’actual Principal s’anomenava Teatre de l’Hospital, per haver estat impulsat -igual que també el Princesa- per l’Hospital General, que des de l’any 1586 tenia el privilegi reial d’explotar les actuacions teatrals de València. El cas és que arran del naixement del Princesa, aquell Teatre de l’Hospital va passar a dir-se Teatre Principal.
Ho explica així l’arquitecte i professor de Física Aplicada en la Universitat Politècnica de València, Arturo Barba Sevillano, en el seu estudi ‘Los arquitectes del Teatro Principal de València (1774-1859), publicat en el volumen CXII del Archivo de Arte Valenciano: “Entretanto, en diciembre del año 1853 el arquitecto que había puesto fin a las obras de la fachada del teatro J. Zacarías Camaña, finalizó la construcción de un nuevo recinto escénico en Valencia, el llamado “Teatro Princesa”. Debido a ello, el teatro del Hospital, que hasta entonces había sido así designado por los valencianos compartiendo ese nombre con el de “Teatro Cómico” o simplemente “Teatro”, pasó a llamarse “Teatro Principal” para no ver aminorada su importancia distinguiéndose así del Teatro Princesa y por ser la edificación teatral en activo de más antigüedad e importancia en la ciudad de Valencia. El nuevo nombre fue aprobado oficialmente el 31 de octubre de 1853”. Just el mateix any en que es construïa el Princesa.
Al llarg de la seua història de vora 140 anys, inclosos els anys en els quals va canviar el seu nom pel de Teatro Libertad, pel Princesa van passar el teatre, la música, el cine i altres espectacles de diversa índole com els de varietats, l’humor, la sarsuela, l’òpera o l’òpera rock, entre d’altres. Hui, tot i que en els anys posteriors al tràgic incendi de l’any 2009 va sorgir un moviment per a recobrar el seu esperit amb la construcció d’un nou centre cultural, al seu lloc no hi ha més que un solar que fa paper d’aparcament.
